Ressenya The Last of us (www.alertajocs.cat)

Hola de nou a tots i a totes.

Ací teniu l'enllaç de la ressenya d'aquest joc que he fet per a www.alertajocs.cat. Tan sols heu de clicar ací

New Super Mario Bros 2

Nota. Al tractar-se d'una altre joc de Mario, he volgut fer un altre tipus d'anàlisi. Un més personal, ja que sóc un gran fan d'aquest lampista i també perquè ja s'han dit moltes coses sobre el joc. Així que vull donar la meua impressió general del joc, i no endinsar-me en un anàlisi més tècnic (com he estat fent fins ara).

Amb l'eixida de la portàtil Nintendo Ds, es va anunciar una nova entrega de Mario i en dos dimensions. Molts seguidors de la saga varem quedar entusiasmats ja que no eixia una aventura en dos dimensions des de la Super Nintendo. A l'any següent d'anunciar-se ix New Super Mario Bros. Tot i que seguia sent el mateix de tota la vida (princesa raptada per la família Koopa, bolets màgics, flors de foc, warpzones, castells, etc), aquesta nova versió incloïa nous moviments (trets de les aventures en tres dimensions) i nous reptes com la de trobar les 3 monedes/estel de cada nivell. Així que els fans de tota la vida el vam rebre amb els braços oberts.

Amb Nintendo Wii van fer el mateix. La mateixa mecànica ja vista, però amb dos disfresses noves i la possibilitat de jugar quatre jugadors al mateix temps de forma cooperativa. Bé, més que cooperativa es podria dir putejadora, perquè recorde partides en les que un nivell podia ser etern gràcies a les closques de tortuga volant per tot arreu, robatoris d'ítems i espentades cap els penya-segats, tan sols per fotre als companys.

Amb New Super Mario Bros 2, tinc una sensació molt freda. He analitzat seriosament aquesta sensació i he arribat a la conclusió que el joc és curt, és fàcil i l'única novetat que han introduït per poder ser rejugat és l'assoliment d'aconseguir un milió de monedes.

Quan es comença el joc és prou divertit. En va agradar moltíssim tornar a agafar la disfressa d'Os Rentador tal i com recordava del Super Mario Bros 3 de la Nintendo de 8 bits (N.E.S). Però una vegada s'han finalitzat tots els nivells, agafat totes les monedes/estel i desbloquejat i finalitzats tots els mons ocults (si sou jugadors experimentats pot portar-vos unes 7 hores, ja que la majoria de coses es poden trobar en la primera ronda del joc) tan sols queda trobar el milió de monedes.

El milió de monedes... crec que no hi ha assoliment més avorrit que aquest. Per què? Doncs és ben fàcil d'explicar. S'han de repetir els nivells tractant d'arreplegar el màxim possible de monedes. Per això es poden trobar alguns ítems especials com: La flor daurada (cada projectil que llancem converteix les rajoles en or i cada enemic donarà un mínim de 5 monedes, donant més si enllacem diferents morts) el bolet daurat (donarà cinquanta monedes), la rajola màgica (aquesta s'agafa quan es colpeja moltes vegades una rajola amb monedes. El propòsit es córrer el més ràpid amb ella posada, ja que ens donarà més monedes segons la velocitat).

També facilita aquest assoliment el mode “Fiebre del oro”. Amb aquest mode juguem a l'atzar 3 nivells i en un minut s'han d'arreplegar totes les monedes possibles. La gracia d'aquest mode, que quan saltem al masteler final, si aconseguim saltar a la part més alta, es multiplicarà per dos el nombre de monedes. Acumulant-se totes les monedes que anem agafant en els següents nivells, podent haver arreplegat un fum de monedes al final dels tres nivells (el meu rècord està en 13.600).

La gracia d'aquest mode, és que si es trobar algú pel carrer, el Street Pass agafarà el seu rècord i tindrem un nou assoliment, superar el seu nombre màxim de monedes (en un més que porte jugant i portant la consola per diferents ciutats com Alacant, Barcelona, etc. Encara no he trobat a ningú que tinga un rècord per superar). I tant arreplegar monedes tan sols donarà una animació ben dolenta i les gràcies per ser un gran jugador. Ja podrien haver desbloquejat un nou mode més difícil de joc, o un altra cosa més gustosa.

En quant al cooperatiu, podria haver sigut molt bo. Podria, ja que només és multi-jugador local. Això que vol dir? Què has de trobar a alguna persona amb el joc i quedar amb ell per poder jugar. Crec que no haguera costat molt haver fet un cooperatiu en línia i poder jugar amb els amics enregistrats o amb jugadors aleatoris, creant d'aquesta manera un nou “pique” i poder aconseguir el milió de monedes.

En conclusió, New Super Mario Bros 2 és més del mateix (cosa que no està malament) a més de curt amb una dificultat molt fàcil (com s'agafen tantes monedes, la primera ronda la vaig acabar amb unes 300 vides). Honestament, crec que el motiu d'aquest joc, ha sigut traure diners amb molt poc esforç i donant un nou Mario al catàleg de la consola. Si almenys haguera tingut un mode en línia, potser la cosa haguera canviat un poc.

Per això la meua nota final és:

6 de 10 punts.

Perquè tot i que m'ha agradat, he tardat unes 7 hores en aconseguir els 100% del joc i 45€ (què no baixarà mai de preu) em pareix un poc estafa. Pel mateix preu vos recomane Super Mario 3D Land. Què encara que siga en tres dimensions, enganxa moltíssim i és ben complicat en els últims nivells.

Max Payne 3

Fa ja uns 12 ans des de que Remedy Entertainment va deixar als jugadors bocabadats. Max Payne arribava a les pantalles dels PC per deixar una marca molt gran, revolucionant el gènere dels shooters. Un guió fantàstic i adult creat per Sam Lake, a banda d'introduir un nou sistema de joc el qual incloïa una ralentització de la càmera en els moments d'acció més trepidants anomenat Temps Bala.

Onze anys després, en Maig de l'any 2012 ix al mercat una tercera entrega d'aquesta franquícia. Però aquesta vegada ja no ha sigut creada per l'estudi que el va començar. Max Payne 3 va venir a càrrec de la polèmica creadora Rockstar, però en la seua filial de Vancouver, de la qual es pot destacar el seu treball per la creació del joc Bully o també anomenat Canis Canem Edit.

Molts fanàtics de la saga van mirar amb ulls escèptics aquesta nova entrega per diversos motius. Un el canvi de creadora i l'altre (i potser el més important) el canvi de guionista. El britànic Dan Houser (vicepresident creatiu de Rockstar) ha sigut l'encarregat de crear el guió. Tot i que és un bon creador de històries (tots els Grand Thief Auto, Bully) l'escepticisme de com donaria la vida al nou Max i que tipus d'aventures l'acompanyarien, treia de polleguera a més d'un (inclòs un servidor). Però a mesura que un va jugant, es pot donar compte de que Dan Houser és un grandiós escriptor.

Així doncs el jugador pot veure a un Max molt més envellit, demacrat, el qual ofega les penes amb l'alcohol, assegut un dia darrer altre al tamboret d'un bar. Lamentant la pèrdua de la seua família, el tràgic romanç amb Mona Sax, les traïcions, etc. Per això beu sense control fins que un dia troba l'oportunitat de refer la seua vida en Sâo Paulo, desenvolupant la tasca de guardaespatlles d'una família molt poderosa amb moltes influències en la política. Però no tot seran sambes i caipirinyes, ja que després de que la dona del seu cap siga segrestada, comença una trama d'embolics i de corrupció amb els tocs de novel·la negra que tant agrada als seguidors.

Amb aquest menut resum, tan sols es pot dir que el jugador estarà davant d'una bona continuació. Potser no tan esotèrica com les darreres entregues, però continua amb el cinisme, una excel·lent narrativa amb els soliloquis de Max a mode de narrador i uns girs argumentals que faran que el jugador no vulga apagar la consola per continuar amb la història. L'únic que es pot criticar del guió són la desaparició de diferents personatges. Personatges que en principi són vitals per el desenvolupament de la història, deixant (almenys jo m'he trobat en eixa situació) un buit argumental molt gran. Tot així, el guió és fantàstic i potser això que jo trobe que s'ha descuidat, a molts altres jugadors els farà gaudir encara més de l'argument.

El joc continua amb el gènere de shooter en 3ª persona, i ho fa amb un aire nou i de la millor manera possible. El temps bala ha sigut millorat i molt més precís. Inclou un sistema de cobertures com els que es van implantar en la saga Gears of War, les quals estan ben implantades i dissenyades per a crear tan tàctiques d'atac com de defensa. Així el jugador no sols farà que disparar durant les deu hores que dura aproximadament.

Gràficament es pot parlar amb paraules majors. I és que Max Payne 3 és un dels jocs que conté els gràfics més impressionants d'aquesta generació. Escenaris molt detallats, moviments del personatge impecables,explosions, llums, ombres i un final d'enemic on es pot veure amb tota mena de detalls i a càmera lenta per on entren i ixen les bales, amb les esguitades de sang corresponents. D'aquesta manera tan perfecta llueix el motor gràfic R.A.G.E (Rockstar Advanced Game Engine), el qual ha sigut dissenyat per la mateixa creadora per a facilitar la creació de jocs en aquesta generació. Jocs com: GTA IV (i el futur GTA V), Red Dead Redemption o Midnight Club Los Ángeles, fan ús d'aquest motor, demostrant la varietat d'estils diferents de joc i de qualitat que pot donar-hi.

Deu hores pot durar com a mínim el mode història. Però Rockstar Vancouver no volia que el jugador guarde el joc dins de la caixa una vegada s'ha acabat aquest mode. Així que a banda de ficar-li diferents modes més de dificultat, uns trofeus/assoliments molt difícils de desbloquejar i moltes coses per trobar en els diferents escenaris, el jugador es trobarà amb el mode Un minuto en Nueva York. Ací tan sols es disposa d'un minut per acabar el nivell, guanyant segons extra al disparar i eliminar als enemics que van apareixent. Clar està que un tir en l'entrecama o en el cap donarà més temps que un tir en el braç.

Cap joc està complet sense una banda sonora, així que un joc d'aquest nivell no pot tindre una que no estiga a l'altura del joc. Els californians Health han sigut els encarregats de posar-li el só, i pese a que mai han fet una banda sonora, li han posat molt d'esforç. Creant una música que sense cap dubte estarà dins dels reproductors de mp3 de més d'un jugador. Barreges de rock, samba, electro, house, etc, acompanyen de forma molt harmònica els xiulits de les bales impactant en els cossos dels enemics i pels diferents parts de l'escenari.  

Però s'ha de criticar un poc el joc, ja que no tot són glories. Com qualsevol fill de veí, mai es pot ser perfecte. Algunes vegades el joc no avança, quedant-se aturat sense poder fer res i toca reiniciar la partida des de l'últim punt de control (Pareix que aquesta errada és molt comuna en els videojocs nouvinguts). Els escenaris principals estan molt ben detallats, però quan es mira més enllà d'aquestos escenaris (com al terrat de l'hotel abandonat) i es mira al llarg de la ciutat, es poden observar uns edificis malament renderitzats, els quals comparant-los amb els principals, pot causar dolor a la vista. I el que més s'ha de criticar (perquè no té perdó de Deu) són les veus en portuguès. Cap de les frases que es diuen en aquest idioma ha sigut traduïda. Cert és, que moltes d'aquestes veus són frases que no volen dir res, ja que són frases dient que ens mataran i coses per l'estil. Però n'hi han parts de les converses que són essencials en l'argument que estan dites en portuguès, i els subtítols tan sols es poden llegir amb eixe llenguatge. Això què significa? Que el jugador que no parle portuguès o no tinga un mínim d'enteniment d'aquesta llengua, no s'assabentarà de res, quedant-se una xicoteta part de l'argument (un 20% més o menys) sense entendre.

En conclusió, Max Payne 3 és un joc excel·lent. Podria ser inclús uns dels millors shooters en tercera persona que s'han fet mai. Acció a caudals, violència explícita, sang, una història increïble, una jugabilitat exquisida i molt precisa, una banda sonora la qual fa que la descàrrega d'adrenalina siga immediata. Però per haver hagut de reiniciar el joc en més d'una ocasió (tenint quasi un any i que no s'haja reparat amb un pegat és imperdonable) i per l'errada tan grossa del portuguès no traduït, li done una puntuació de:

8,7 de 10 Punts.

Perquè si t'agraden els jocs d'acció i a més els shooters són imprescindibles en la teua col·lecció, Max Payne 3 no pot faltar en la teua prestatgeria. I no teniu excusa, ja que ara mateix té un preu de 19.95€ en format físic i prou més econòmic si es cerquen ofertes en versió digital.

Pd. Disculpeu que no parle dels modes en línia. A banda de que no he tingut molt temps per jugar-lo, no es que m'agrade molt jugar en la xarxa a no ser que siga un mode cooperatiu. No soc un jugador molt competitiu i em frustre molt, la qual cosa fa que no m'ho passe bé.

Vos deixe un video per a què pugau veure com de bé es mou aquest joc. Encara que està en anglès paga la pena veure'l. I un altre amb el tema principal de la B.S.O del joc, la qual sona al final del joc.

Gears of War 3

EPIC Games, Gears of war 3

Epic Games, 2011, Xbox 360, P.E.G.I +18 Hores de joc 15h.

Fa ja un any i mig que Epic Games va llançar al mercat la tercera part de la Saga Gears of War. Criticada per uns i molt lloada per altres, el que queda clar és que les aventures de Marcus i Dom contra els Locust, no deixen indiferent a ningú.

Epic Games per qui no els conega és una creadora de videojocs fincada en l'estat de Utah als Estats Units d'Amèrica. Del seu bressol han eixit desenes de jocs gloriosos des de fa més de 20 anys. Entre els més destacables es poden trobar el mític Jazz Jackrabbit, els competitius i addictius Unreal Tournament i els controversos Infinity Blade per a les plataformes mòbils de Apple (Iphone i Ipad). Són també culpables del motor gràfic Unreal Engine que tantes creadores de jocs han utilitzat i jugadors gaudir. Jocs com Mirror's Edge de l'equip DICE, la trilogia de ciència ficció Mass Effect de BIOWARE i l'invisible I'm Alive d'UBISOFT.

Amb esta tercera part de la franquícia, el jugador es troba amb un món destruït i desolat. Un món en el qual els humans sobreviuen com poden, els Locuts continuen fent de les seues i una nova especie -Els Lambent- són una amenaça molt més forta per el futur dels humans. Els pocs CGO que queden són els únics que segueixen lluitant. Però estos s'han guanyat una dolenta reputació pels seus actes demolidors de ciutats. Tan sols un missatge del pare de Marcus Phoenix donarà les esperances necessàries per continuar lluitant contra esta amenaça.

Així doncs durant 31 capítols dividits en 5 actes, es tanca una història plena d'acció, vísceres i moments èpics. El jugador es trobarà davant de la història millor creada i més llarga de tota la saga. Una història plena de moments bèl·lics on les bales bufaran per tot arreu, moments emotius on es mostraran les reaccions mes tendres d'estes màquines d'assassinar, moments còmics replets de acudits simples i comportaments poc correctes, etc per gaudir en solitari o acompanyat dels teus amics. La joia de la corona d'esta nova entrega és l'afegit de poder defensar-te de les hordes d'enemics amb un multi-jugador de quatre persones. Això què vol dir? Diversió i matança en companyia de quatre companys, adoptant cadascú un dels personatges principals a més de competir amb els marcadors del Mode Arcade. Veient en tot moment quin dels quatre a fet més “pupeta” als enemics mitjançant puntuacions segons la destresa de cada jugador.

Però no sols d'història viu este joc. Una vegada finalitzat el mode de joc principal, el joc ofereix diferents modes per poder seguir gaudint d'ell. Començant per el mode Horda on adoptant el paper d'un humà o un Locust (nou mode instaurat en este joc anomenat Mode Bestia), s'ha de liquidar a totes les hordes d'enemics que vindran una darrere de l'altra, sent cada una d'elles més complicada que l'anterior, arribant a suposar un vertader repte inclòs per als més experimentats. Sobretot si es tria el Mode Bestia, el qual es poden triar diferents tipus de Locust i cadascun té una característica diferent.

Gràficament el joc ha millorat molt. Els escenaris no són més grans que en les darreres entregues, però estos si que estan molt més detallats. També s'ha de tenir en compte les millores dels jocs de ombres i llums, els efectes especials, unes explosions impressionantment grans, esguitades més abundants de sang de qualsevol color i uns vídeos CGI molt fluïts i ben sincronitzats amb els diferents jugadors en una xarxa local (sense retràs).

L'equip de Gears of War 3 ha sabut com esprémer tot el suc al seu motor gràfic Unreal 3. Però el joc pateix algunes errades que no han sigut rectificades. Errades com enemics que apareixen de sobte i per l'esquena, quan és completament impossible que apareguen per darrere (l'horda ve sols per davant), enemics soterrats en l'asfalt i damunt continuant el seu avanç,penjades del joc que faran que el jugador haja de reiniciar l'últim punt de control i llocs completament oberts amb camins i tot els quals no es pot passar delimitats per un mur invisible.

Tot així, el joc funciona a les mil meravelles. El sistema d'apuntat és molt precís i molt suau. La cerca d'objectes no és molt complicada però s'ha de posar molta atenció per trobar-los tots. De vegades apareixen moltíssims enemics en pantalla sense baixar en cap moment el framrate continuant en tot moment en 30 imatges per segon. A més el joc ve acompanyat per una Banda Sonora i un doblatge al Castellà (llàstima que no estigués en Català, encara que foren subtítols) increïbles.

La música ha sigut composta per Steve Jablonsky , el qual delectarà al jugador amb una selecció de talls musicals que acompanyen molt bé al joc depenent de l'acció i augmentant una gran quantitat de sensacions i sentiments diferents depenent del jugador (a un servidor li ha posat els cabells de punta en més d'un moment). La veritat és que a l'autor no li falta experiència. A les seues espatlles deixa bandes sonores de algunes pel·lícules com The Hitcher i Pesadilla en Elm Street el remake i jocs com: Gears of War 2, Sims 3, Metal Gear Solid 2 i Prince of Persia y las Arenas Olvidadas entre altres.

Tan sols queda parlar de l'efecte 3D estereoscòpic. Què és pot dir? Que tans sols és un afegit i que no s'han preocupat molt en crear un bon joc en 3D com Uncharted 3. Els efectes no són dolents del tot, al contrari, donen una profunditat perfecta i de vegades es poden vore com alguns personatges ,en seqüencies CGI, ixen exageradament de la pantalla. El problema? Que la baixada gràfica és tan gran que ni els millors efectes tridimensionals valen la pena. Val que quasi tots els jocs que disposen d'efectes tridimensionals (com els últims Assassin's Creed, Uncharted 3, Batman Arkham City) no arriben a una resolució major de 540p. Però tot i així estan ben detallats i dóna gust jugar-los amb este efecte. Però el que es veu ací... val la pena desactivar l'opció i jugar-lo amb una bona resolució en alta definició. Esperem que la nova generació de consoles es puga jugar en 3D amb una resolució de 1080p o superior.

En conclusió, Gears of War 3 és un joc que consisteix tan sols en avançar i matar. Però ho fa tan bé que val la pena completar el joc i possiblement més d'una vegada. A banda de que el jugador pot trobar hores i hores de joc amb els modes alternatius que es proposen i competir en la xarxa amb jugadors de tot el món.

Per això la meua puntuació del joc és:

9 de 10.

Perquè és un joc que m'ha tingut enganxat al sofà jugant amb un amic durant 15 hores, a banda de les que he fet en solitari amb els modes alternatius. Perquè comparant amb les darreres entregues, la història d'esta última entrega és increïble com de assolida està i sobretot perquè han hagut moments en els que se m'han posat la pell de gallina amb el conjunt en general de tot el que estava veient en el meu televisor (acció frenètica, música que acompanya molt sorprenent i una jugabilitat meravellosa).

 Com sempre deixe un xicotet video per que pugau vore el joc en qüestió.

Assassin's Creed 3 : Liberation.

UBISOFT SOFIA, Games. Assassin's Creed 3: Liberation

Ubisoft, 2012 Ps Vita. P.E.G.I +18. Acció. Hores de joc de 15 a 20.

Assassin's Creed III : Liberation es va presentar com el joc que salvaria a PlayStation Vita d'un escàs i mediocre catàleg. Ubisoft Sofia ha sigut la creadora d'esta nova aventura i com a "primer gran treball" s'han ocupat molt bé de no destrossar la saga. "Primer gran treball", ja que esta petita filial d'Ubisoft, tan sols ha fet diferents conversions de jocs ja creats per a diferentes plataformes com: Rayman Raving Rabbids (MAC i PC), Prince of Persia Classic (PS3) o jocs propis com Ghost Reacon: Shadow Wars (3DS).

No és la primera vegada que la saga Assassin's Creed ix en format portàtil. Anys arrere, l'any 2008 i de la mà de GameLoft va eixir Assassin's Creed: Altair Chronicles per a la portàtil de Nintendo DS. Tan sols un any després (2009) i creat en conjunt per Ubisoft Montreal i Griptonite Games, arribava Assassin's Creed: Bloodlines exclusiu per a la portàtil de Sony PSP. Este simulava de forma més decent les versions de sobretaula, però la dolenta jugabilitat va fer que no fòra molt acceptat. Assassin's Creed III: Liberation no té res a vore amb estes altres versions portàtils de la franquícia. Esta nova aventura ofereix  una jugabilitat i una experiència de joc similar que els de sobretaula, però assegut a un banc en qualsevol parc o mentre viatgem en tren o en bus.

Amb Assassin's Creed III es passa tant d'època com de lloc. D'una Italia renaixentista a una Amèrica verge, colonial i plena de conqueridors. Liberation situa el jugador en la franja de temps entre 1765 fins 1780 a la ciutat de Nova Orleans i voltants. Esta vegada davant de la primera protagonista femenina, Aveline de Grandpré. Assassina franco-africana que lluita per la llibertat dels esclaus, però a mesura que va investigant es trobarà amb diversa informació, la qual li farà dubtar sobre els seus actes i donarà una volta de rosca a tota la intriga de la història.

S'ha de remarcar que el jugador es troba davant d'una història menys profunda que qualsevol altre joc de la franquícia. No s'indaga molt en els fets, en cap moment se sap qui és Aveline, de qui és avantpassat. En cap moment es veu qui està darrere de l'ànimus i en què afecta la vida d'esta assassina a la trama principal. Tot i que és una història croada, no es coneix ben bé els motius dins del context principal.

Gràficament el joc llueix molt bé. Es podria comparar visualment amb jocs com Uncharted: Golden Abyss o Gravity Rush, però les xicotetes errades amb el nou motor gràfic Anvilnext (exclusiu d'Ubisoft i estrenat amb l'Assassin's Creed III) amb una caiuguda del Framerate a 20 imatges per segon, desbaraten el bon treball que han fet en altres aspectes. 

Carrers plens de gent (contrabandistes que parlen entre ells, gent que et saluda al passar, dames coquetejant amb caballers ben plantats, treballadors fent la seua feina, animals, etc), escenaris grans i replets, perfèctament caracteritzats i plens de detalls de l'época (carrers plens de pols, cases de fusta no molt altes, piràmides en un Mèxic acabat de colonitzar, arbres molt alts i pantans plens de llot), 3 tipus de moviments segons l'identitat de la protagonista (des de moviments delicats i suaus quan va es fa servir la identitat de Dama fins carreres extremes i escalades ràpides quan se és una assassina), una il·luminació perfecta, cels plens d'estels quan és de nit, postes de sol espectaculars (val la pena esperar pujat a un arbre i vore la posta de sol), etc. Totes este genialitats de vegades queden eclipades per les errades que no han acabat de polir com: enemics flotant per l'aire, personatges que apareixen de sobte desvaratant una fugida (efecte popping), punts d'inici de missió que no s'activen, etc.

Però no tot son errades. Ubisoft Sofia ha inclós novetats les quals donen una mecànica de joc diferent i entretinguda com el combo d'assassinat., els quals aporten uns moviments Quick Time Event amb la pantalla tàctil. Un llàtig com a arma exclusiva,  la qual donarà noves formes de carregar-se als enemics penjant-los d'una viga o atrainet-los fins nosatlres i així poder donar-li un cop de gracia. El nou sistema de batalla inclou moviments contra (com els vists a Batman Arkham, Uncharted 3 o Sleeping Dogs) i donen un poc de vida a les baralles.

Les 3 identitats que es poden triar donaran dinàmica al joc. Depenent de quina s'ha triat (Dama, esclava o assassina) es podran fer unes accions o altres. Per exemple, la Dama passa desapercebuda molt fàcilment i és molt subtil a l'hora de assassinar utilitzant armes com el seu paraigües/canó o amb les fulles ocultes, però no podrà còrrer ràpid ni escalar a banda de tan sols portar damunt seu dues armes.Amb l'esclava es troba un punt mitjà i l'assassina podrà fer totes les accions disponibles en el joc, però no passarà desapercebuda en cap moment. Així doncs, per cada identitat es té una forma diferent de reduir el nivell de notorietat. Utilitzar les diferents disfresses que proposa el joc és prou interessant, sobretot si el jugador vol aconseguir el 100% de la sincronització amb l'ànimus. Però si no es vol desbloquejar este trofeu, canviar d'assassina a Dama no repercutirà molt en el 80% de les missions.

La història principal pot durar unes 9 hores més o menys (que no estan malament si es tè en compte que és un joc portàtil) però si es compara amb altres jocs de la franquícia, conté poques missions secundàries i gairebé el jugador pot fer-les en la primera ronda. Missions de contrabandisme, alliberació d'esclaus, rivals comercials i inclús missions de tipus "RISK" per transportar mercaderies a diferents jocs en vaixell, faran unes 20 missions o 3 o 4 hores més de joc. Això sí, si al jugador li agrada la tediosa cerca de milers d'objectes perduts pels diversos escenaris, estos venen carregats d'objectes per trobar tals com: ous de caiman, persones malaltes, pàgines de diari, cofres i demés objectes que a banda si s'arrepleguen donaran un trofeu al perfil en línia.

En quant a la música del joc es pot dir que esta passa el notable. La banda sonora ha sigut creada per la compositora Winifred Philips i esta sap molt bé com fer una banda sonora d'un joc, ja que si s'ha jugat a Little Big Planet 2, El codi Da Vinci, o Shrek tercer, el jugador de segur que podrà reconèixer el seu estil. La composició final conte talls d'acció, de baralles, de persecució (i canviant segons la identitat que es porte) i tot amb instruments de l'època tals com flautes, clavicordis, banjos,etc barrejats amb arregles orquestrals.

En conclusió, Assassin's Creed III: Liberation és un joc excel·lent en alguns camps i mediocre en uns altres. De gràfics molt treballats però de història pobre. De acció constant però amb poques missions. Tot això fa que si el jugador no és un seguidor de la saga, el joc passe completament desapercebut, tot i que pot donar unes bones hores de joc a pesar de totes les errades i contres.

Així doncs la nota que atorgue a este joc es:  6,5 de 10 punts.

Perquè podria haver sigut un joc més interessant i per voler traure-lo al mateix temps que el seu germà gran, s'han descuidat molts detalls. Una llàstima, perquè és un joc que va crear mota expectació.

Vos deixe un trailer amb totes les modalitats de moviments per si vos animeu.

Uncharted 3 : La traición de Drake

NAUGHTY DOG, Studio. Uncharted 3 :La traición de Drake (Drake's Decepcion)
Sony Entertainment. PS3 Ed. Goty 2012. PEGI 16 Hores de Joc 20

La tercera part de la franquícia Uncharted va eixir vora més d'un any. No per això deixa de ser un joc antic i desfasat. Tot el contrari, Uncharted 3 deixa un bon sabor de boca a qualsevol que vulga jugar-lo.

Esta nova entrega del joc segueix sent desenvolupada per l'estudi Naughty Dog i per suposat segueix sent un joc exclusiu de Play Station 3. Per a qui no els conega, Naughty Dog és una "xicoteta" desenvolupadora creadora també de la franquícia Jack and Daxter (Ps2) i del futur i molt esperat "Last of Us" (Ps3).

La història del joc és ben potent. La veritat és que el jugador no podria esperar menys d'esta saga. Durant 22 capítols, el joc ens narra una nova aventura del saquejador de tombes Nathan Drake, que acompanyat pel seu inseparable company Victor Sullivan, viatgen per tot el món cercant pistes sobre la llegendària ciutat  D'Ubar en mig del desert de Rub-al Jali, la qual (com no) té amagat un tresor molt valuós a la par que perillós.

A banda d'estos personatges, al joc es poden trobar alguns de més coneguts com Elena i Clhoe i alguns de nous com Cutter (Aliat de Drake), Katherine Marlowe (l'antagonista de Drake en este episodi) i Talbot (ajudant de Marlowe). Tots junts faran que la història siga d'allò més entretinguda. L'únic que al jugador/seguidor d'esta franquícia no s'ho prendrà molt bé és la desaparició de personatges, que amb el motiu de -això és molt perillós- desapareixen del mapa a meitat del joc. Personatges que ja coneixíem i que en anteriors jocs eren super valents. L'aventura d'este episodi no és més perillosa que les anteriors com per a que isquen corrents al primer esdeveniment perillós. Això dóna a pensar que els guionistes no s'han esforçat molt amb estos personatges i voldrien llevar-se-los d'enmig. Personalment, crec que podrien haver donat més trama i intriga en esta nova entrega.

En quant a l'apartat gràfic, Naughty Dog toca el sostre d'esta consola. Si en darreres entregues la desenvolupadora va lluir uns efectes increïbles d'aigua, foc, neu, etc. En este a banda d'això es poden apreciar uns efectes de la sorra del desert que deixaran al jugador bocabadat. Com és normal i seguint l'herència dels seus predecessors  el joc marxa a 30 imatges per segon. Tot i que no són moltes, en cap moment es pot trobar una baixada gràfica o una ralentització. Si damunt li sumen un motor gràfic propi, fan que el joc marxe amb molta suavitat.

Si el jugador disposa d'un televisor amb l'opció 3D estereoscòpic, aquest pot gaudir d'un resultat el qual ha sigut molt mimat amb l'efecte. Es nota des del principi que el 3D no ha sigut un afegit com es pot vore en jocs trets el mateix any com: Enslaved, Gears of War 3, Silent Hill Downpour, etc. El Ghosting (efecte dolent que passa quan les imatges que van a cada ull no es barregen de forma equilibrada) és quasi inexistent. L'efecte de profunditat en espais oberts té molta qualitat. Les explosions i els dispars directes fan que el jugador gire de vegades el seu cos per esquivar-lo en mode mecanisme innat de defensa. El que no és tolerable és que peque de la mateixa errada que qualsevol joc al posar-lo en 3D i es baixe la brillantor general del joc automàticament. Llevat eixe xicotet detall, és una experiència molt bona.

La banda sonora torna a estar feta per Greg Edmonson. A banda de reutilitzar temes (com el principal de la saga) crea uns de nous per als diferents actes, però mantenint l'esperit de la franquícia. La música dins del joc està ben implantada, donant les emocions necessàries depenent de l'acció del joc.

Però no tot son glories. En la jugabilitat, a banda de millorar moltes coses, han empitjorat algunes altres com el sistema d'apuntat amb armes de foc. Tot i que el van solucionar amb un pegat, segueix anant molt malament. Tant, que moltes vegades el jugador optarà per solucionar els conflictes a punyades abans que amb tirs. En canvi, el control de batalla cos a cos a millorat prou. Han fet una barreja amb l'estil clàssic de la franquícia i un nou que recorda al sistema implantat per els Batman Arkham...

Els nivells de dificultat van molt acords amb l'experiència del jugador. Des d'un nivell molt fàcil on serà molt difícil que es perda, a la dificultat aclaparadora, la qual s'haurà d'estar molt alerta, ja que qualsevol pas en fals i el jugador morirà.

La rejugabilitat varia depenent de si el jugador vol fer o no els reptes afegits per joc. La història principal dóna unes 9 o 10 hores de joc. Ara, si després es vol continuar jugant cercant els tresors i desbloquejant els diferents trofeus que proposa el joc (200 tirs al cap, matar 30 enemics amb l'arma...) el joc pot durar unes 10 hores més.

En conclusió, Uncharted 3: La traición de Drake és un joc de matrícula, entretingut, trepidant, replet d'acció amb una bona historia i uns diàlegs molt elaborats, que llevat d'uns xicotets inconvenients, agradarà a molts jugadors. Per tot això li done un :

9 de 10

Excel·lent, perquè sent el tercer joc de sobretaula, segueix enganxant i no ha perdut gaire qualitat, és més, en molts aspectes guanya.

Pd. El mode online no he pogut provar-ho, ja que no he trobat partida i el mode cooperatiu el mateix.

Les aventures de Tintín - El secret de l'unicorn

UBISOFT, Barcelona. Les aventuras de Tintín- El Secreto del Unicornio.

Ubisoft 2011. PEGI 12. Plataforma N3DS. Hores de joc 10.

Ubisfot Barcelona, és una xicoteta filial de la desenvolupadora francesa UBISOFT. Esta, amb sede en Sant Cugat del Valles, va començar la seua carrera per l'any 1998 i son coneguts per desenvolupar jocs i perifèrics per diferents consoles. Entre les obres més conegudes d'esta filial es poden trobar jocs com : La franquícia Monster, Your Shape (Wii), el que es comentarà Les aventures de Tintín . El Secret de l'Unicorn (N3DS*) o l'últim per la nova consola de Nintendo WiiU Sports Conection.

Com és normal, amb l'estrena d'una pel·ícula basada en un còmic d'èxit, les desenvolupadores de videojocs aprofiten l'oportunitat per poder agafar un tros del pastís fent un videojoc basat en esta. I pot ser molt dolent o una obra d'art, que de segur que no passa desapercebut.

Tintín i les seues aventures. Per a qui no conega a este personatge, Tintín està considerat (inclús en estos dies) com un dels millors còmics d'aventures de l'anomenat noveau art. Una mena de periodista un poc peculiar, acompanyat sempre de diversos i característics personatges com: El seu gos Milú, el capità Haddock, els policies Hernàndez i Fernandez, etc. Sempre ben acompanyat es ficarà de ple en apasionants aventures plenes d'imaginació tretes del dibuixant Herge (Georges Prosper Remi). Com no, Tintín està ple d'admiradors com de gent que l'odia. Però el que si que queda clar, és que a ningú el deixa indiferent.

En el cas del joc per Nintendo 3DS, l'historia és la mateixa que trobem a la pel·lícula. Tintín compra una rèplica d'un vaixell (l'unicorn) el qual dins seu alberga unes dades per trobar un tresor. Sense voler, Tintín s'endinsarà en tota classe d'aventures, on coneixerà al seu inseparable company El Capità Haddock.

Gràficament, el joc no decepciona gaire. Els personatges estan molt ben definits en un ambient bidimensional. Els moviments, de vegades, poden recordar als jugadors més veterans a jocs clàssics com Prince of Persia o Flashback. Els escenaris no son pobres, tot el contrari. La seua riquesa amb els detalls i la bona utilització del sistema 3D estereoscòpic de la consola, fan que jugar a aquest joc siga una delicia visual per a qualsevol jugador.

El problema ve amb les cinemàtiques. Tot i que utilitzen mol bé el factor de la tridimensionalitat, les imatges estàtiques (moltes vegades poc definides) amb un poc de moviment (de vegades res), donen la sensació de que l'estudi no ha posat molt d'entusiasme fent estes escenes.Molts jugadors ho trobaran bé (sobretot l'aparença de vinyetes) però altres jugadors les escenes cinemàtiques son tan importants com les parts jugables.

Llevat alguns detalls gràfics, el joc pot deixar molt bon sabor de boca a qualsevol. El joc dóna diferents personatges que el jugador utilitzarà a mesura que el joc ho requerisca i dins d'este, no s'haurà de fer sempre el mateix. Tot i que el sistema de joc principal son les plataformes i la cerca de diversos objectes amagats per els diferents escenaris, es trobaran escenes de vol, de busseig inclús un simulador de espasa a l'estil del joc Red Steel (Wii).

La jugabilitat és correcta i precisa quasi sempre. Els escenaris de plataformes a dia de hui, no tenen cap misteri per als desenvolupadors de jocs. L'avió, és molt fàcil de fer-lo volar i disparar i el control és precís i suau. L'únic en que el jugador pot frustrar-se un poc, és en els duels de espases. El comandament que es fa mitjançant la pantalla tàctil, no és gaire precís. Falla contínuament i pot ser que siguen els únics nivells on el jugador pot perdre més d'una vida i de forma continua. Llevat això, els trencaclosques, l'acció amb els enemics, etc no és gaire difícil i fa que el jugador no es quedi encasellat.

La música... poc es pot dir. La mateixa que a la pel·lícula. Creada i dirigida per John Williams i amb adaptació a la portàtil molt correcta, sobretot si el jugador fa ús d'uns auriculars.

En conclusió. Les aventures de Tintín - El Secret de l'Unicorn, és un joc que com els còmics pot ser molt criticat o molt alabar. El que si que es pot dir, és que si al jugador no li agrada este personatge, és molt probable que ni el comprarà ni el jugarà. Llevats els gustos de cada jugador, el joc va dirigit a un públic més casual que per als jugadors més experimentats. Estos últims tindran la sensació d'estar fent sempre el mateix al llarg de tot el joc. Tot i que és divertit i variat, arriba a un punt on es continua jugant tan sols per conèixer l'historia. No ofereix cap repte.

Què diferencies existeixen amb les versions de sobretaula? Bàsicament, gràfics millorats en alta definició i tridimensionals però la mateixa diversió. L'únic per el que val la pena comprar esta versió abans que les de PS3o XBOX 360, és que aquesta versió de N3DS gracies a Ubisoft Barcelona, és el primer joc que ve amb tots els textos ( no n'hi ha veus en el joc) en Català.

Per este motiu, per que encara que és un poc repetitiu m'ha donat unes 10 hores d'entreteniment. Li done al joc un.....

7,5 de 10

PD.Crec que per el simple fet de ser el primer joc en estar completament traduït al Català, ara que està prou econòmic (uns 19,90), tot jugador Valencià, Català o Balear que s'estime la nostra llengua, hauria de comprar-lo per donar suport al joc en català i que les companyies puguen vore que és un mercat vàlid i beneficiós per als dos bàndols.