Gears of War 3

EPIC Games, Gears of war 3

Epic Games, 2011, Xbox 360, P.E.G.I +18 Hores de joc 15h.

Fa ja un any i mig que Epic Games va llançar al mercat la tercera part de la Saga Gears of War. Criticada per uns i molt lloada per altres, el que queda clar és que les aventures de Marcus i Dom contra els Locust, no deixen indiferent a ningú.

Epic Games per qui no els conega és una creadora de videojocs fincada en l'estat de Utah als Estats Units d'Amèrica. Del seu bressol han eixit desenes de jocs gloriosos des de fa més de 20 anys. Entre els més destacables es poden trobar el mític Jazz Jackrabbit, els competitius i addictius Unreal Tournament i els controversos Infinity Blade per a les plataformes mòbils de Apple (Iphone i Ipad). Són també culpables del motor gràfic Unreal Engine que tantes creadores de jocs han utilitzat i jugadors gaudir. Jocs com Mirror's Edge de l'equip DICE, la trilogia de ciència ficció Mass Effect de BIOWARE i l'invisible I'm Alive d'UBISOFT.

Amb esta tercera part de la franquícia, el jugador es troba amb un món destruït i desolat. Un món en el qual els humans sobreviuen com poden, els Locuts continuen fent de les seues i una nova especie -Els Lambent- són una amenaça molt més forta per el futur dels humans. Els pocs CGO que queden són els únics que segueixen lluitant. Però estos s'han guanyat una dolenta reputació pels seus actes demolidors de ciutats. Tan sols un missatge del pare de Marcus Phoenix donarà les esperances necessàries per continuar lluitant contra esta amenaça.

Així doncs durant 31 capítols dividits en 5 actes, es tanca una història plena d'acció, vísceres i moments èpics. El jugador es trobarà davant de la història millor creada i més llarga de tota la saga. Una història plena de moments bèl·lics on les bales bufaran per tot arreu, moments emotius on es mostraran les reaccions mes tendres d'estes màquines d'assassinar, moments còmics replets de acudits simples i comportaments poc correctes, etc per gaudir en solitari o acompanyat dels teus amics. La joia de la corona d'esta nova entrega és l'afegit de poder defensar-te de les hordes d'enemics amb un multi-jugador de quatre persones. Això què vol dir? Diversió i matança en companyia de quatre companys, adoptant cadascú un dels personatges principals a més de competir amb els marcadors del Mode Arcade. Veient en tot moment quin dels quatre a fet més “pupeta” als enemics mitjançant puntuacions segons la destresa de cada jugador.

Però no sols d'història viu este joc. Una vegada finalitzat el mode de joc principal, el joc ofereix diferents modes per poder seguir gaudint d'ell. Començant per el mode Horda on adoptant el paper d'un humà o un Locust (nou mode instaurat en este joc anomenat Mode Bestia), s'ha de liquidar a totes les hordes d'enemics que vindran una darrere de l'altra, sent cada una d'elles més complicada que l'anterior, arribant a suposar un vertader repte inclòs per als més experimentats. Sobretot si es tria el Mode Bestia, el qual es poden triar diferents tipus de Locust i cadascun té una característica diferent.

Gràficament el joc ha millorat molt. Els escenaris no són més grans que en les darreres entregues, però estos si que estan molt més detallats. També s'ha de tenir en compte les millores dels jocs de ombres i llums, els efectes especials, unes explosions impressionantment grans, esguitades més abundants de sang de qualsevol color i uns vídeos CGI molt fluïts i ben sincronitzats amb els diferents jugadors en una xarxa local (sense retràs).

L'equip de Gears of War 3 ha sabut com esprémer tot el suc al seu motor gràfic Unreal 3. Però el joc pateix algunes errades que no han sigut rectificades. Errades com enemics que apareixen de sobte i per l'esquena, quan és completament impossible que apareguen per darrere (l'horda ve sols per davant), enemics soterrats en l'asfalt i damunt continuant el seu avanç,penjades del joc que faran que el jugador haja de reiniciar l'últim punt de control i llocs completament oberts amb camins i tot els quals no es pot passar delimitats per un mur invisible.

Tot així, el joc funciona a les mil meravelles. El sistema d'apuntat és molt precís i molt suau. La cerca d'objectes no és molt complicada però s'ha de posar molta atenció per trobar-los tots. De vegades apareixen moltíssims enemics en pantalla sense baixar en cap moment el framrate continuant en tot moment en 30 imatges per segon. A més el joc ve acompanyat per una Banda Sonora i un doblatge al Castellà (llàstima que no estigués en Català, encara que foren subtítols) increïbles.

La música ha sigut composta per Steve Jablonsky , el qual delectarà al jugador amb una selecció de talls musicals que acompanyen molt bé al joc depenent de l'acció i augmentant una gran quantitat de sensacions i sentiments diferents depenent del jugador (a un servidor li ha posat els cabells de punta en més d'un moment). La veritat és que a l'autor no li falta experiència. A les seues espatlles deixa bandes sonores de algunes pel·lícules com The Hitcher i Pesadilla en Elm Street el remake i jocs com: Gears of War 2, Sims 3, Metal Gear Solid 2 i Prince of Persia y las Arenas Olvidadas entre altres.

Tan sols queda parlar de l'efecte 3D estereoscòpic. Què és pot dir? Que tans sols és un afegit i que no s'han preocupat molt en crear un bon joc en 3D com Uncharted 3. Els efectes no són dolents del tot, al contrari, donen una profunditat perfecta i de vegades es poden vore com alguns personatges ,en seqüencies CGI, ixen exageradament de la pantalla. El problema? Que la baixada gràfica és tan gran que ni els millors efectes tridimensionals valen la pena. Val que quasi tots els jocs que disposen d'efectes tridimensionals (com els últims Assassin's Creed, Uncharted 3, Batman Arkham City) no arriben a una resolució major de 540p. Però tot i així estan ben detallats i dóna gust jugar-los amb este efecte. Però el que es veu ací... val la pena desactivar l'opció i jugar-lo amb una bona resolució en alta definició. Esperem que la nova generació de consoles es puga jugar en 3D amb una resolució de 1080p o superior.

En conclusió, Gears of War 3 és un joc que consisteix tan sols en avançar i matar. Però ho fa tan bé que val la pena completar el joc i possiblement més d'una vegada. A banda de que el jugador pot trobar hores i hores de joc amb els modes alternatius que es proposen i competir en la xarxa amb jugadors de tot el món.

Per això la meua puntuació del joc és:

9 de 10.

Perquè és un joc que m'ha tingut enganxat al sofà jugant amb un amic durant 15 hores, a banda de les que he fet en solitari amb els modes alternatius. Perquè comparant amb les darreres entregues, la història d'esta última entrega és increïble com de assolida està i sobretot perquè han hagut moments en els que se m'han posat la pell de gallina amb el conjunt en general de tot el que estava veient en el meu televisor (acció frenètica, música que acompanya molt sorprenent i una jugabilitat meravellosa).

 Com sempre deixe un xicotet video per que pugau vore el joc en qüestió.

Setmanari. 18/24-02-2013

Hola de nou a tots i a totes. La setmana passada vaig fer un intercanvi pel qual vaig aconseguir un parell de jocs els quals tenia moltes ganes de jugar. Els jocs en qüestió són el New Super Mario Bros 2 per a Nintendo 3Ds i el Gears of War 3 per Xbox 360.

New Super Mario Bros 2 ha sigut una mica decepcionant. Com a joc de Mario és una passada. Moltes plataformes, complicat en algunes pantalles, monedes/estel un poc difícil de aconseguir, però molt curt. Tinc quasi totes les monedes/estel i he acabat tots els mons, incloent els extres. Tinc un fum de monedes, però no se si val la pena continuar jugant per agafar el milió de monedes que diu el joc d'agafar. En tot casa, només l'he jugat en l'autobús i el dijous ja havia acabat la trama principal (començant-lo el dilluns) així que molt llarg no és.

En quant al Gears of War 3, fa cosa de 3 hores que he vist els títols de crèdit. El vaig començar el dilluns en modo cooperatiu amb el meu amic Manuel (conegut amb el malnom de Topo), fent una xarxa local en sa casa. En total han sigut 5 sessions de 3 horetes cadascuna, per poder finalitzar el mode història en dificultat normal. El joc és el que és. Passadissos plens de Locust i Lamberts (no se molt bé si s'escriu així), sang, tirs, més sang i una banda sonora que et posa els cabells de punta. Potser en breu farem una lan de quatre jugadors per passar-lo en dificultat extrema i agafar uns logrets més per fer algunes hordes. Algú li abelleix?

Tinc una mica deixat el Darksiders, no puc dir que és un mal joc. Però sempre el comence (tres vegades ja) arribe a la segona masmorra i entra al meu poder un joc nou que m'abelleix molt més jugar-lo.

Esta setmana reprendré de nou el Max Payne 3, el qual porte més de mig joc. Intentaré finalitzar el New Super Mario Bros 2 al 100% i si ho aconseguisc, reprendré el Professor Layton y la Máscara de los Prodigios de 3Ds, que el vaig abandonar per Mario.

Vosaltres, a que esteu jugant esta setmana?

Vos deixe uns trailers per si vos animeu a jugar-los.

New Super Mario Bros 2

Gears of War 3

Pd. En breu ressenya del Gears of War 3.

Presentació de PlayStation 4

Hola de nou a tots i totes.

Aquesta darrera matinada, vaig poder vore la presentació que va fer Sony a Nova York (amb alguns problemes de streaming) de la seua nova consola PlayStation 4. Honestament, esperava des de principis de mes poder vore que nassos volien fer amb el futur de la seua franquícia de consoles de sobretaula i amb les dos hores d'acte em vaig poder fer una idea de que és PlaySation 4.

No vull entrar en especificacions, perquè a estes altures ja podeu vore en millers de pàgines com és la nova consola i que coses vindran amb ella (alerta jocs i vida extra tenen uns articles molt bons) . El que vull amb este xicotet post és donar la meua opinió sobre la nova generació de consoles.

Així doncs, quan a les dues de la matinada finalitzava l'esdeveniment, la meua cara no podia fer una altre gest que d'indiferència. PlayStation 4... la veritat és que tenia moltes ganes de saber com era esta consola. No tenia moltes esperances posades en ella, però com he dit al principi, no vaig saber com reaccionar. Simplement millors gràfics? Això pareix que és la nova consola de Sony. Una burrada de màquina que no ha innovat en res. Perquè si després tan sols mostren jocs que són el mateix que portem jugant fa cosa de 10 anys, doncs com que per mi els gràfics s'ho poden ficar per...

Final Fantasy, Kill Zone, Destiny (Halo amb altre aspecte), etc són algunes de les demostracions que es van poder vore. Si vaig flipar amb la potència? Doncs sí, però no és potència gràfica el que busque en esta generació. El comandament... molt bonico, però encara no se per a que serveix el panel tàctil que l'han inclòs. Una nova Eye Toy amb captació de les 3D... El mateix, i que podrem fer amb ella?

L'únic que vaig trobar increïble va ser la tecnologia Gaikai que ve inclosa en la consola. Jugar a jocs en el nubol. Probar una demos sense descarregar-la, jugar amb la consola d'un amic (ell estant en sa casa) i ajudar-lo a completar alguna fase, compartir fotos, gravar les teues partides i a més poder vore la partida d'un amic via streaming i damunt poder parlar-li via xat o per party (molta gent parlant al mateix temps amb micròfons). Això si que em mola de veritat.

A banda d'això van parlar de la connectivitat de Psvita amb la Ps4 podent fer el mateix que fa WiiU (cosa que m'agrada molt) i a més, poder utilitzar el teu mòbil o tauleta tàctil per poder consultar mapes mentre juguem, o inclús comprar alguns jocs i donar l'ordre a la consola per a que ho descarregue i quan arribem a casa puguem jugar-ho sense esperar.

En General. Ps4 no està malament. Però jo, potser m'esperava alguna cosa més guai, més interactiva amb el joc. El que si que tinc clar, és que no la compraré acabada d'eixir. 

Assassin's Creed 3 : Liberation.

UBISOFT SOFIA, Games. Assassin's Creed 3: Liberation

Ubisoft, 2012 Ps Vita. P.E.G.I +18. Acció. Hores de joc de 15 a 20.

Assassin's Creed III : Liberation es va presentar com el joc que salvaria a PlayStation Vita d'un escàs i mediocre catàleg. Ubisoft Sofia ha sigut la creadora d'esta nova aventura i com a "primer gran treball" s'han ocupat molt bé de no destrossar la saga. "Primer gran treball", ja que esta petita filial d'Ubisoft, tan sols ha fet diferents conversions de jocs ja creats per a diferentes plataformes com: Rayman Raving Rabbids (MAC i PC), Prince of Persia Classic (PS3) o jocs propis com Ghost Reacon: Shadow Wars (3DS).

No és la primera vegada que la saga Assassin's Creed ix en format portàtil. Anys arrere, l'any 2008 i de la mà de GameLoft va eixir Assassin's Creed: Altair Chronicles per a la portàtil de Nintendo DS. Tan sols un any després (2009) i creat en conjunt per Ubisoft Montreal i Griptonite Games, arribava Assassin's Creed: Bloodlines exclusiu per a la portàtil de Sony PSP. Este simulava de forma més decent les versions de sobretaula, però la dolenta jugabilitat va fer que no fòra molt acceptat. Assassin's Creed III: Liberation no té res a vore amb estes altres versions portàtils de la franquícia. Esta nova aventura ofereix  una jugabilitat i una experiència de joc similar que els de sobretaula, però assegut a un banc en qualsevol parc o mentre viatgem en tren o en bus.

Amb Assassin's Creed III es passa tant d'època com de lloc. D'una Italia renaixentista a una Amèrica verge, colonial i plena de conqueridors. Liberation situa el jugador en la franja de temps entre 1765 fins 1780 a la ciutat de Nova Orleans i voltants. Esta vegada davant de la primera protagonista femenina, Aveline de Grandpré. Assassina franco-africana que lluita per la llibertat dels esclaus, però a mesura que va investigant es trobarà amb diversa informació, la qual li farà dubtar sobre els seus actes i donarà una volta de rosca a tota la intriga de la història.

S'ha de remarcar que el jugador es troba davant d'una història menys profunda que qualsevol altre joc de la franquícia. No s'indaga molt en els fets, en cap moment se sap qui és Aveline, de qui és avantpassat. En cap moment es veu qui està darrere de l'ànimus i en què afecta la vida d'esta assassina a la trama principal. Tot i que és una història croada, no es coneix ben bé els motius dins del context principal.

Gràficament el joc llueix molt bé. Es podria comparar visualment amb jocs com Uncharted: Golden Abyss o Gravity Rush, però les xicotetes errades amb el nou motor gràfic Anvilnext (exclusiu d'Ubisoft i estrenat amb l'Assassin's Creed III) amb una caiuguda del Framerate a 20 imatges per segon, desbaraten el bon treball que han fet en altres aspectes. 

Carrers plens de gent (contrabandistes que parlen entre ells, gent que et saluda al passar, dames coquetejant amb caballers ben plantats, treballadors fent la seua feina, animals, etc), escenaris grans i replets, perfèctament caracteritzats i plens de detalls de l'época (carrers plens de pols, cases de fusta no molt altes, piràmides en un Mèxic acabat de colonitzar, arbres molt alts i pantans plens de llot), 3 tipus de moviments segons l'identitat de la protagonista (des de moviments delicats i suaus quan va es fa servir la identitat de Dama fins carreres extremes i escalades ràpides quan se és una assassina), una il·luminació perfecta, cels plens d'estels quan és de nit, postes de sol espectaculars (val la pena esperar pujat a un arbre i vore la posta de sol), etc. Totes este genialitats de vegades queden eclipades per les errades que no han acabat de polir com: enemics flotant per l'aire, personatges que apareixen de sobte desvaratant una fugida (efecte popping), punts d'inici de missió que no s'activen, etc.

Però no tot son errades. Ubisoft Sofia ha inclós novetats les quals donen una mecànica de joc diferent i entretinguda com el combo d'assassinat., els quals aporten uns moviments Quick Time Event amb la pantalla tàctil. Un llàtig com a arma exclusiva,  la qual donarà noves formes de carregar-se als enemics penjant-los d'una viga o atrainet-los fins nosatlres i així poder donar-li un cop de gracia. El nou sistema de batalla inclou moviments contra (com els vists a Batman Arkham, Uncharted 3 o Sleeping Dogs) i donen un poc de vida a les baralles.

Les 3 identitats que es poden triar donaran dinàmica al joc. Depenent de quina s'ha triat (Dama, esclava o assassina) es podran fer unes accions o altres. Per exemple, la Dama passa desapercebuda molt fàcilment i és molt subtil a l'hora de assassinar utilitzant armes com el seu paraigües/canó o amb les fulles ocultes, però no podrà còrrer ràpid ni escalar a banda de tan sols portar damunt seu dues armes.Amb l'esclava es troba un punt mitjà i l'assassina podrà fer totes les accions disponibles en el joc, però no passarà desapercebuda en cap moment. Així doncs, per cada identitat es té una forma diferent de reduir el nivell de notorietat. Utilitzar les diferents disfresses que proposa el joc és prou interessant, sobretot si el jugador vol aconseguir el 100% de la sincronització amb l'ànimus. Però si no es vol desbloquejar este trofeu, canviar d'assassina a Dama no repercutirà molt en el 80% de les missions.

La història principal pot durar unes 9 hores més o menys (que no estan malament si es tè en compte que és un joc portàtil) però si es compara amb altres jocs de la franquícia, conté poques missions secundàries i gairebé el jugador pot fer-les en la primera ronda. Missions de contrabandisme, alliberació d'esclaus, rivals comercials i inclús missions de tipus "RISK" per transportar mercaderies a diferents jocs en vaixell, faran unes 20 missions o 3 o 4 hores més de joc. Això sí, si al jugador li agrada la tediosa cerca de milers d'objectes perduts pels diversos escenaris, estos venen carregats d'objectes per trobar tals com: ous de caiman, persones malaltes, pàgines de diari, cofres i demés objectes que a banda si s'arrepleguen donaran un trofeu al perfil en línia.

En quant a la música del joc es pot dir que esta passa el notable. La banda sonora ha sigut creada per la compositora Winifred Philips i esta sap molt bé com fer una banda sonora d'un joc, ja que si s'ha jugat a Little Big Planet 2, El codi Da Vinci, o Shrek tercer, el jugador de segur que podrà reconèixer el seu estil. La composició final conte talls d'acció, de baralles, de persecució (i canviant segons la identitat que es porte) i tot amb instruments de l'època tals com flautes, clavicordis, banjos,etc barrejats amb arregles orquestrals.

En conclusió, Assassin's Creed III: Liberation és un joc excel·lent en alguns camps i mediocre en uns altres. De gràfics molt treballats però de història pobre. De acció constant però amb poques missions. Tot això fa que si el jugador no és un seguidor de la saga, el joc passe completament desapercebut, tot i que pot donar unes bones hores de joc a pesar de totes les errades i contres.

Així doncs la nota que atorgue a este joc es:  6,5 de 10 punts.

Perquè podria haver sigut un joc més interessant i per voler traure-lo al mateix temps que el seu germà gran, s'han descuidat molts detalls. Una llàstima, perquè és un joc que va crear mota expectació.

Vos deixe un trailer amb totes les modalitats de moviments per si vos animeu.