Quinzenari

Hola de nou a tots i a totes.

Fa temps que no faig un setmanari. En principi vaig estar tota la setmana santa i tota la setmana de després de vacances, i després tot i què he escrit alguns articles, he deixat una mica de costat el setmanari. Crec que d'ara en davant el faré cada dues setmanes i no cada setmana com vaig començar. Per què? Perquè no dispose últimament de tant de temps com vull per dedicar-li al jocs. Gairebé no jugue més què a jocs portàtils, tenint els jocs de sobretaula una mica oblidats.

Amb el Darksiders 1 està passant-me el mateix de sempre. El vaig tornar a començar, vaig sobrepassar el punt en el què ho vaig deixar l'última vegada. He trobat els quatre cors que volia Samael i crec que estic en l'última masmorra . Però fa quasi un més que no torne a jugar, i no tinc gairebé ganes de posar-me. Potser que aquesta setmana que estic un poc menys enfeinat diga de finalitzar-lo, ja que tinc un Assassin's creed Revelations, L.A. NOIRE i un Resistance 2 i 3 esperant a ser jugats. I almenys el Assassin's li tinc moltes ganes.

Per altra banda, em van deixar el diumenge passat el Paper Mario Sticker Star. A aquest sí què he estat jugant. Els viatges en tram i bus cap a la Universitat cada dia donen molt de si. Per ara el joc m'agrada. La mecànica és un poc diferent, però té gracia. L'únic que no m'agrada és que no es puja el nivell d'experiència, i això fa que moltes vegades vaja fugint dels enemics, ja què l'únic que et donen són monedes i aquestes nomes s'utilitzen per comprar atacs. La història és la típica de qualsevol Mario, però no per això deixa de ser avorrit. Vaig pel final del Desert i crec que encara em queden hores de joc. Ja es veurà com vaig avançant.

I això és tot per ara. Com he dit abans no he tingut molt de temps per poder jugar. I alguns jocs que tinc cooperatius no he pogut quedar amb els companys per poder seguir avançant. Poc a poc miraré de aconseguir més temps

Gràcies per la vostra visita.

Stay Tuned.

Plague Inc.

Ndemmic Creations, Plague Inc

MiniClip, 2012, IOS i Android, PEGI +18. Hores de joc infinites.

Fa ja alguns mesos que el meu amic Miguel em va mostrar en el seu Ipad el videojoc Plague Inc. Al principi vaig pensar que era un joc del muntó, però no fa gaire el vaig descarregar i va canviar totalment la meua manera de veure el joc. Per què? Plague Inc és un joc addictiu, amb molts nivells de dificultat i amb una mecànica de joc que pareix plana però que té els seus embarbussaments.

El joc ha sigut creat per Ndemmic Creations. Una filial de la creadora de jocs MiniClip. Plague Inc ha sigut el primer videojoc d'aquesta companyia de jocs independents, i he de dir que em lleve el barret per la gran quantitat de descàrregues que ha tingut aquest joc, sense nomenar les dues expansions que ha tingut.

La mecànica del joc és ben senzilla. El jugador és el creador d'un microorganisme, el qual ha d'infectar a tot el planeta i aconseguir acabar amb tota especie viva. Per assolir aquesta tasca el jugador anirà guanyant punts d'ADN amb els quals farà que el microorganisme evolucione. Com pot evolucionar? Molt fàcil. S'ha de evolucionar la transmissió (aire, aigua, sang, etc) s'ha d'evolucionar la resistència (fred, medicaments) i s'han d'evolucionar els símptomes.

El joc com he dit al principi és ben senzill. Mitjançant un mapa del món, el jugador triarà el tipus de microorganisme (virus, fong, etc) i triarà quin serà el país on vol que aparega el primer infectat. A mesura que anem evolucionant-lo, s'aniran infectant més persones, els punts d'ADN aniran creixent i podrem anar evolucionant més i més la nostra arma biològica. A mesura que passa el temps apareixeran uns globus que s'hauran de tocar per guanyar punts o per a que la cura contra nosaltres no avance. El joc finalitza quan hem aconseguit destruir tota la població del món (guanyaríem) o quan la cura ha sigut completada i el món torna a la normalitat.

En principi la mecànica és molt bàsica, però no és així. S'han de tenir en compte moltes coses. El microorganisme no pot ser molt letal ja que mataria a les persones abans de que infectara a més. No es pot comprar evolucions sense llegir abans com actua. Cada evolució té una funció i depenent del país on comencem, s'ha de mirar les característiques d'aquest per fer-lo més invulnerable i poder infectar més ràpid. Per exemple: Espanya és un país càlid, urbà amb una sanitat bona. Així doncs s'haurà de fer resistent al calor i als medicaments i que el mitjà de transmissió siga urbà.

Els gràfics com es pot veure en les imatges són ben normalets. Però no cal tenir uns gràfics increïbles per poder gaudir d'aquest joc. La gracia recau en poder imaginar-nos tot el mal que estem creant a nivell mundial i heu de creure'm que això té molta gracia.

En canvi la música podria haver sigut un poc millor. Aquesta pot resultar interessant quan es porta poc temps jugant. Quan han passat ja 10 minuts i torna a començar la cançó de nou, un està fins als nassos i acaba desactivant-la i posant la música que puguem tenir en la nostra tauleta o telefon.

En conclusió Plague Inc és un joc casual. Amb això no vull dir que qualsevol que mai haja jugat a un videojoc el trobarà fàcil. Mentida. El joc és casual ja què no es jugarà de forma continua. Un dia fas una campanya, als tres dies fas un altra. La duració de cada campanya dependrà de la nostra destresa a l'hora d'evolucionar i de prevenir la cura. Potser uns 15 minuts o 40 minuts. Però el que sí que puc dir, és què sap com enganxar una vegada li agafes el truc i això en el món de jocs per a mòbil és prou difícil.

Per això la meua nota és un 9 de 10.

Perquè els viatges en tren són molt ràpids, perquè en Android és de bades (amb publicitat i en IOS té un preu de 0,79€. I perquè mai haguera pensat que em divertiria tant imaginant què estic destruint tota la humanitat amb tan sols un mapa del món i unes quantes xifres.

Més d'un any amb Ps Vita

El darrer 22 de febrer va fer un any que va eixir la Ps Vita en les nostres terres. Recorde el nerviosisme amb aquesta consola. Tenia moltes esperances posades en ella, sobretot amb el seu potencial. Per això el mateix dia de llançament estava a les 10 del matí en la porta de la Fnac amb el meu tiquet de reserva i 330€ en la butxaca per comprar-la amb l'Uncharted Golden Abyss, targeta de memòria, funda i algun protector per la pantalla.

Van passar unes setmanes i estava totalment enamorat de la consola. Molt bona resolució de la pantalla, una bona interfície, potencial per moure uns gràfics espectaculars i a més Uncharted era un joc espectacular que a banda aprofitava totes les característiques de la consola. Però... va passar el temps (dues setmanes més) i tota aquesta màgia es va anar perdent per la falta de jocs. En un més havia completat l'Uncharted en tres dels quatre nivells de dificultat i agafat el 60% dels col·leccionables. Vaig comprar també en format digital Scape Plan, però tot i que m'agradava molt la temàtica, l'entorn i els personatges, el seu pèssim control va fer que l'abandonara les 10 pantalles.

Va anar passant el temps i la consola va agafar una bona quantitat de pols. Tot i que havia comprat el Lumines, no deixava de ser el mateix joc de “puzzles” amb diferent música (i molt bona des de'l meu punt de vista). Però seguia passant el temps i la meua benvolguda Ps Vita seguia en la prestatgeria dins de la seua funda esperant algun joc que pagara la pena.

Va arribar Juny, i va arribar acompanyat del tant esperat Gravity Rush. El vaig comprar el mateix dia de llançament desitjós de poder jugar de nou amb aquesta consola. Va coincidir amb el primer de molts viatges en tren que faig a Sitges. Així que em vaig passar quasi tot el viatge jugant-lo. Conclusió, un joc que la seua temàtica i jugabilitat em van captivar, però que la història no deixava de ser una “japonesada” avorrida, i després d'aquell viatge no vaig tenir cap gana de tornar-lo a jugar (el vaig canviar per un New Super Mario Land 2 no fa molt).

Els viatges amb el transport públic en l'estiu varen ser horribles gràcies a que no teníem gairebé jocs interessants. Si utilitzava aquesta nova portàtil, era per poder jugar als jocs que vaig comprar de Psx en Ps3 i que funcionaven molt bé en aquesta portàtil. Però no deixaven de ser jocs antics què ja els vaig jugar en el seu temps. El que volia era que eixiren d'una vegada jocs com deu mana.

En Octubre va arribar una nova retaula de jocs que pareixien prou decents. Call Of Duty Black Ops: Desclassified, Silent Hill Book of Memories, Assassin's Creed 3: Liberation. Però pareix que no és or tot el què llueix i no paga la pena gastar-se els gairebé 40€ que costaven els jocs. D'això l'Assassin's Creed em va donar moltes hores de joc entretingudes, però com podeu veure en el meu anàlisi, no em va fer feliç del tot.

Val què han eixit títols com Metal Gear HD, Zone of Enders HD o Sly Cooper HD. Però no els trobe com novetats. Són reedicions de jocs que ja tinc en consoles antigues i què a banda si compres la versió de Ps3, aquesta ve més completa què la de la seua germana portàtil.

Ja ha passat més d'un any i tinc només 3 jocs en format físic i dos en digital (indis). Com volen enganxar a la gent si no tenen cap títol de qualitat?. A banda, què passa amb les funcions d'interacció amb la seua germana major? Una de les funcions que més m'agradava era la de poder jugar a jocs de Ps3 en la meua portàtil en qualsevol part de la meua casa. Per ara nomes un 2% dels jocs de Ps3 tenen eixa funció (God of war collection I i Ico & Shadow of the colossus HD). Ens van vendre la moto amb aquesta funció i després res de res.

Amb aquestes paraules no vull dir que no hi han jocs per la consola. N'hi han un fum. Però la qualitat d'aquestos -per mi- és prou dolenta. I per suposat no és una consola dolenta. Tot el contrari, em pareix una consola perfecta, potent però que no li estan donant el suport necesari. L'únic al què li tinc una mica de ganes és Soul Sacrifice. Però no vull fer-me moltes il·lusions amb ell. Quan es puga em baixaré una demostració del joc, i si paga la pena en poder em faré amb ell.

Vosaltres teniu la consola? Què vos pareix una vegada l'heu provada per un temps?

Bé, moltes gràcies pel vostre temps, i en breu continuaré fent alguns anàlisis i opinions de temes d'actualitat d'aquest món.

Ja Stay Tuned.