Assassin's Creed 3 : Liberation.

UBISOFT SOFIA, Games. Assassin's Creed 3: Liberation

Ubisoft, 2012 Ps Vita. P.E.G.I +18. Acció. Hores de joc de 15 a 20.

Assassin's Creed III : Liberation es va presentar com el joc que salvaria a PlayStation Vita d'un escàs i mediocre catàleg. Ubisoft Sofia ha sigut la creadora d'esta nova aventura i com a "primer gran treball" s'han ocupat molt bé de no destrossar la saga. "Primer gran treball", ja que esta petita filial d'Ubisoft, tan sols ha fet diferents conversions de jocs ja creats per a diferentes plataformes com: Rayman Raving Rabbids (MAC i PC), Prince of Persia Classic (PS3) o jocs propis com Ghost Reacon: Shadow Wars (3DS).

No és la primera vegada que la saga Assassin's Creed ix en format portàtil. Anys arrere, l'any 2008 i de la mà de GameLoft va eixir Assassin's Creed: Altair Chronicles per a la portàtil de Nintendo DS. Tan sols un any després (2009) i creat en conjunt per Ubisoft Montreal i Griptonite Games, arribava Assassin's Creed: Bloodlines exclusiu per a la portàtil de Sony PSP. Este simulava de forma més decent les versions de sobretaula, però la dolenta jugabilitat va fer que no fòra molt acceptat. Assassin's Creed III: Liberation no té res a vore amb estes altres versions portàtils de la franquícia. Esta nova aventura ofereix  una jugabilitat i una experiència de joc similar que els de sobretaula, però assegut a un banc en qualsevol parc o mentre viatgem en tren o en bus.

Amb Assassin's Creed III es passa tant d'època com de lloc. D'una Italia renaixentista a una Amèrica verge, colonial i plena de conqueridors. Liberation situa el jugador en la franja de temps entre 1765 fins 1780 a la ciutat de Nova Orleans i voltants. Esta vegada davant de la primera protagonista femenina, Aveline de Grandpré. Assassina franco-africana que lluita per la llibertat dels esclaus, però a mesura que va investigant es trobarà amb diversa informació, la qual li farà dubtar sobre els seus actes i donarà una volta de rosca a tota la intriga de la història.

S'ha de remarcar que el jugador es troba davant d'una història menys profunda que qualsevol altre joc de la franquícia. No s'indaga molt en els fets, en cap moment se sap qui és Aveline, de qui és avantpassat. En cap moment es veu qui està darrere de l'ànimus i en què afecta la vida d'esta assassina a la trama principal. Tot i que és una història croada, no es coneix ben bé els motius dins del context principal.

Gràficament el joc llueix molt bé. Es podria comparar visualment amb jocs com Uncharted: Golden Abyss o Gravity Rush, però les xicotetes errades amb el nou motor gràfic Anvilnext (exclusiu d'Ubisoft i estrenat amb l'Assassin's Creed III) amb una caiuguda del Framerate a 20 imatges per segon, desbaraten el bon treball que han fet en altres aspectes. 

Carrers plens de gent (contrabandistes que parlen entre ells, gent que et saluda al passar, dames coquetejant amb caballers ben plantats, treballadors fent la seua feina, animals, etc), escenaris grans i replets, perfèctament caracteritzats i plens de detalls de l'época (carrers plens de pols, cases de fusta no molt altes, piràmides en un Mèxic acabat de colonitzar, arbres molt alts i pantans plens de llot), 3 tipus de moviments segons l'identitat de la protagonista (des de moviments delicats i suaus quan va es fa servir la identitat de Dama fins carreres extremes i escalades ràpides quan se és una assassina), una il·luminació perfecta, cels plens d'estels quan és de nit, postes de sol espectaculars (val la pena esperar pujat a un arbre i vore la posta de sol), etc. Totes este genialitats de vegades queden eclipades per les errades que no han acabat de polir com: enemics flotant per l'aire, personatges que apareixen de sobte desvaratant una fugida (efecte popping), punts d'inici de missió que no s'activen, etc.

Però no tot son errades. Ubisoft Sofia ha inclós novetats les quals donen una mecànica de joc diferent i entretinguda com el combo d'assassinat., els quals aporten uns moviments Quick Time Event amb la pantalla tàctil. Un llàtig com a arma exclusiva,  la qual donarà noves formes de carregar-se als enemics penjant-los d'una viga o atrainet-los fins nosatlres i així poder donar-li un cop de gracia. El nou sistema de batalla inclou moviments contra (com els vists a Batman Arkham, Uncharted 3 o Sleeping Dogs) i donen un poc de vida a les baralles.

Les 3 identitats que es poden triar donaran dinàmica al joc. Depenent de quina s'ha triat (Dama, esclava o assassina) es podran fer unes accions o altres. Per exemple, la Dama passa desapercebuda molt fàcilment i és molt subtil a l'hora de assassinar utilitzant armes com el seu paraigües/canó o amb les fulles ocultes, però no podrà còrrer ràpid ni escalar a banda de tan sols portar damunt seu dues armes.Amb l'esclava es troba un punt mitjà i l'assassina podrà fer totes les accions disponibles en el joc, però no passarà desapercebuda en cap moment. Així doncs, per cada identitat es té una forma diferent de reduir el nivell de notorietat. Utilitzar les diferents disfresses que proposa el joc és prou interessant, sobretot si el jugador vol aconseguir el 100% de la sincronització amb l'ànimus. Però si no es vol desbloquejar este trofeu, canviar d'assassina a Dama no repercutirà molt en el 80% de les missions.

La història principal pot durar unes 9 hores més o menys (que no estan malament si es tè en compte que és un joc portàtil) però si es compara amb altres jocs de la franquícia, conté poques missions secundàries i gairebé el jugador pot fer-les en la primera ronda. Missions de contrabandisme, alliberació d'esclaus, rivals comercials i inclús missions de tipus "RISK" per transportar mercaderies a diferents jocs en vaixell, faran unes 20 missions o 3 o 4 hores més de joc. Això sí, si al jugador li agrada la tediosa cerca de milers d'objectes perduts pels diversos escenaris, estos venen carregats d'objectes per trobar tals com: ous de caiman, persones malaltes, pàgines de diari, cofres i demés objectes que a banda si s'arrepleguen donaran un trofeu al perfil en línia.

En quant a la música del joc es pot dir que esta passa el notable. La banda sonora ha sigut creada per la compositora Winifred Philips i esta sap molt bé com fer una banda sonora d'un joc, ja que si s'ha jugat a Little Big Planet 2, El codi Da Vinci, o Shrek tercer, el jugador de segur que podrà reconèixer el seu estil. La composició final conte talls d'acció, de baralles, de persecució (i canviant segons la identitat que es porte) i tot amb instruments de l'època tals com flautes, clavicordis, banjos,etc barrejats amb arregles orquestrals.

En conclusió, Assassin's Creed III: Liberation és un joc excel·lent en alguns camps i mediocre en uns altres. De gràfics molt treballats però de història pobre. De acció constant però amb poques missions. Tot això fa que si el jugador no és un seguidor de la saga, el joc passe completament desapercebut, tot i que pot donar unes bones hores de joc a pesar de totes les errades i contres.

Així doncs la nota que atorgue a este joc es:  6,5 de 10 punts.

Perquè podria haver sigut un joc més interessant i per voler traure-lo al mateix temps que el seu germà gran, s'han descuidat molts detalls. Una llàstima, perquè és un joc que va crear mota expectació.

Vos deixe un trailer amb totes les modalitats de moviments per si vos animeu.