Nota.
Al tractar-se d'una altre joc de Mario, he volgut fer un altre tipus
d'anàlisi. Un més personal, ja que sóc un gran fan d'aquest
lampista i també perquè ja s'han dit moltes coses sobre el joc.
Així que vull donar la meua impressió general del joc, i no
endinsar-me en un anàlisi més tècnic (com he estat fent fins ara).
Amb l'eixida de la portàtil Nintendo Ds, es va
anunciar una nova entrega de Mario i en dos dimensions. Molts
seguidors de la saga varem quedar entusiasmats ja que no eixia una
aventura en dos dimensions des de la Super Nintendo. A l'any
següent d'anunciar-se ix New Super Mario Bros. Tot i que
seguia sent el mateix de tota la vida (princesa raptada per la
família Koopa, bolets màgics, flors de foc, warpzones,
castells, etc), aquesta nova versió incloïa nous moviments (trets
de les aventures en tres dimensions) i nous reptes com la de trobar
les 3 monedes/estel de cada nivell. Així que els fans de tota la
vida el vam rebre amb els braços oberts.
Amb Nintendo Wii van fer el mateix. La mateixa
mecànica ja vista, però amb dos disfresses noves i la possibilitat
de jugar quatre jugadors al mateix temps de forma cooperativa. Bé,
més que cooperativa es podria dir putejadora,
perquè recorde partides en les que un nivell podia ser etern gràcies
a les closques de tortuga volant per tot arreu, robatoris d'ítems i
espentades cap els penya-segats, tan sols per fotre als companys.
Amb New
Super Mario Bros 2,
tinc una sensació molt freda. He analitzat seriosament aquesta
sensació i he arribat a la conclusió que el joc és curt, és fàcil
i l'única novetat que han introduït per poder ser rejugat és
l'assoliment d'aconseguir un milió de monedes.
Quan es comença el
joc és prou divertit. En va agradar moltíssim tornar a agafar la
disfressa d'Os Rentador tal i com recordava del Super
Mario Bros 3 de la
Nintendo
de 8 bits (N.E.S). Però una vegada s'han finalitzat tots els
nivells, agafat totes les monedes/estel i desbloquejat i finalitzats
tots els mons ocults (si sou jugadors experimentats pot portar-vos
unes 7 hores, ja que la majoria de coses es poden trobar en la
primera ronda del joc) tan sols queda trobar el milió de monedes.
El milió de
monedes... crec que no hi ha assoliment més avorrit que aquest. Per
què? Doncs és ben fàcil d'explicar. S'han de repetir els nivells
tractant d'arreplegar el màxim possible de monedes. Per això es
poden trobar alguns ítems especials com: La flor daurada (cada
projectil que llancem converteix les rajoles en or i cada enemic
donarà un mínim de 5 monedes, donant més si enllacem diferents
morts) el bolet daurat (donarà cinquanta monedes), la rajola màgica
(aquesta s'agafa quan es colpeja moltes vegades una rajola amb
monedes. El propòsit es córrer el més ràpid amb ella posada, ja
que ens donarà més monedes segons la velocitat).
També facilita
aquest assoliment el mode “Fiebre del oro”. Amb aquest mode
juguem a l'atzar 3 nivells i en un minut s'han d'arreplegar totes les
monedes possibles. La gracia d'aquest mode, que quan saltem al
masteler final, si aconseguim saltar a la part més alta, es
multiplicarà per dos el nombre de monedes. Acumulant-se totes les
monedes que anem agafant en els següents nivells, podent haver
arreplegat un fum de monedes al final dels tres nivells (el meu
rècord està en 13.600).
La gracia d'aquest
mode, és que si es trobar algú pel carrer, el Street Pass agafarà
el seu rècord i tindrem un nou assoliment, superar el seu nombre
màxim de monedes (en un més que porte jugant i portant la consola
per diferents ciutats com Alacant, Barcelona, etc. Encara no he
trobat a ningú que tinga un rècord per superar). I tant arreplegar
monedes tan sols donarà una animació ben dolenta i les gràcies per
ser un gran jugador. Ja podrien haver desbloquejat un nou mode més
difícil de joc, o un altra cosa més gustosa.
En quant al
cooperatiu, podria haver sigut molt bo. Podria, ja que només és
multi-jugador local. Això que vol dir? Què has de trobar a alguna
persona amb el joc i quedar amb ell per poder jugar. Crec que no
haguera costat molt haver fet un cooperatiu en línia i poder jugar
amb els amics enregistrats o amb jugadors aleatoris, creant d'aquesta
manera un nou “pique” i poder aconseguir el milió de monedes.
En conclusió, New
Super Mario Bros 2 és més del mateix (cosa que no està malament) a
més de curt amb una dificultat molt fàcil (com s'agafen tantes
monedes, la primera ronda la vaig acabar amb unes 300 vides).
Honestament, crec que el motiu d'aquest joc, ha sigut traure diners
amb molt poc esforç i donant un nou Mario al catàleg de la consola.
Si almenys haguera tingut un mode en línia, potser la cosa haguera
canviat un poc.
Per això la meua
nota final és:
6
de 10 punts.
Perquè tot i que
m'ha agradat, he tardat unes 7 hores en aconseguir els 100% del joc i
45€ (què no baixarà mai de preu) em pareix un poc estafa. Pel
mateix preu vos recomane Super Mario 3D Land. Què encara que siga en
tres dimensions, enganxa moltíssim i és ben complicat en els últims
nivells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada