New Super Mario Bros 2

Nota. Al tractar-se d'una altre joc de Mario, he volgut fer un altre tipus d'anàlisi. Un més personal, ja que sóc un gran fan d'aquest lampista i també perquè ja s'han dit moltes coses sobre el joc. Així que vull donar la meua impressió general del joc, i no endinsar-me en un anàlisi més tècnic (com he estat fent fins ara).

Amb l'eixida de la portàtil Nintendo Ds, es va anunciar una nova entrega de Mario i en dos dimensions. Molts seguidors de la saga varem quedar entusiasmats ja que no eixia una aventura en dos dimensions des de la Super Nintendo. A l'any següent d'anunciar-se ix New Super Mario Bros. Tot i que seguia sent el mateix de tota la vida (princesa raptada per la família Koopa, bolets màgics, flors de foc, warpzones, castells, etc), aquesta nova versió incloïa nous moviments (trets de les aventures en tres dimensions) i nous reptes com la de trobar les 3 monedes/estel de cada nivell. Així que els fans de tota la vida el vam rebre amb els braços oberts.

Amb Nintendo Wii van fer el mateix. La mateixa mecànica ja vista, però amb dos disfresses noves i la possibilitat de jugar quatre jugadors al mateix temps de forma cooperativa. Bé, més que cooperativa es podria dir putejadora, perquè recorde partides en les que un nivell podia ser etern gràcies a les closques de tortuga volant per tot arreu, robatoris d'ítems i espentades cap els penya-segats, tan sols per fotre als companys.

Amb New Super Mario Bros 2, tinc una sensació molt freda. He analitzat seriosament aquesta sensació i he arribat a la conclusió que el joc és curt, és fàcil i l'única novetat que han introduït per poder ser rejugat és l'assoliment d'aconseguir un milió de monedes.

Quan es comença el joc és prou divertit. En va agradar moltíssim tornar a agafar la disfressa d'Os Rentador tal i com recordava del Super Mario Bros 3 de la Nintendo de 8 bits (N.E.S). Però una vegada s'han finalitzat tots els nivells, agafat totes les monedes/estel i desbloquejat i finalitzats tots els mons ocults (si sou jugadors experimentats pot portar-vos unes 7 hores, ja que la majoria de coses es poden trobar en la primera ronda del joc) tan sols queda trobar el milió de monedes.

El milió de monedes... crec que no hi ha assoliment més avorrit que aquest. Per què? Doncs és ben fàcil d'explicar. S'han de repetir els nivells tractant d'arreplegar el màxim possible de monedes. Per això es poden trobar alguns ítems especials com: La flor daurada (cada projectil que llancem converteix les rajoles en or i cada enemic donarà un mínim de 5 monedes, donant més si enllacem diferents morts) el bolet daurat (donarà cinquanta monedes), la rajola màgica (aquesta s'agafa quan es colpeja moltes vegades una rajola amb monedes. El propòsit es córrer el més ràpid amb ella posada, ja que ens donarà més monedes segons la velocitat).

També facilita aquest assoliment el mode “Fiebre del oro”. Amb aquest mode juguem a l'atzar 3 nivells i en un minut s'han d'arreplegar totes les monedes possibles. La gracia d'aquest mode, que quan saltem al masteler final, si aconseguim saltar a la part més alta, es multiplicarà per dos el nombre de monedes. Acumulant-se totes les monedes que anem agafant en els següents nivells, podent haver arreplegat un fum de monedes al final dels tres nivells (el meu rècord està en 13.600).

La gracia d'aquest mode, és que si es trobar algú pel carrer, el Street Pass agafarà el seu rècord i tindrem un nou assoliment, superar el seu nombre màxim de monedes (en un més que porte jugant i portant la consola per diferents ciutats com Alacant, Barcelona, etc. Encara no he trobat a ningú que tinga un rècord per superar). I tant arreplegar monedes tan sols donarà una animació ben dolenta i les gràcies per ser un gran jugador. Ja podrien haver desbloquejat un nou mode més difícil de joc, o un altra cosa més gustosa.

En quant al cooperatiu, podria haver sigut molt bo. Podria, ja que només és multi-jugador local. Això que vol dir? Què has de trobar a alguna persona amb el joc i quedar amb ell per poder jugar. Crec que no haguera costat molt haver fet un cooperatiu en línia i poder jugar amb els amics enregistrats o amb jugadors aleatoris, creant d'aquesta manera un nou “pique” i poder aconseguir el milió de monedes.

En conclusió, New Super Mario Bros 2 és més del mateix (cosa que no està malament) a més de curt amb una dificultat molt fàcil (com s'agafen tantes monedes, la primera ronda la vaig acabar amb unes 300 vides). Honestament, crec que el motiu d'aquest joc, ha sigut traure diners amb molt poc esforç i donant un nou Mario al catàleg de la consola. Si almenys haguera tingut un mode en línia, potser la cosa haguera canviat un poc.

Per això la meua nota final és:

6 de 10 punts.

Perquè tot i que m'ha agradat, he tardat unes 7 hores en aconseguir els 100% del joc i 45€ (què no baixarà mai de preu) em pareix un poc estafa. Pel mateix preu vos recomane Super Mario 3D Land. Què encara que siga en tres dimensions, enganxa moltíssim i és ben complicat en els últims nivells.

Les aventures de Tintín - El secret de l'unicorn

UBISOFT, Barcelona. Les aventuras de Tintín- El Secreto del Unicornio.

Ubisoft 2011. PEGI 12. Plataforma N3DS. Hores de joc 10.

Ubisfot Barcelona, és una xicoteta filial de la desenvolupadora francesa UBISOFT. Esta, amb sede en Sant Cugat del Valles, va començar la seua carrera per l'any 1998 i son coneguts per desenvolupar jocs i perifèrics per diferents consoles. Entre les obres més conegudes d'esta filial es poden trobar jocs com : La franquícia Monster, Your Shape (Wii), el que es comentarà Les aventures de Tintín . El Secret de l'Unicorn (N3DS*) o l'últim per la nova consola de Nintendo WiiU Sports Conection.

Com és normal, amb l'estrena d'una pel·ícula basada en un còmic d'èxit, les desenvolupadores de videojocs aprofiten l'oportunitat per poder agafar un tros del pastís fent un videojoc basat en esta. I pot ser molt dolent o una obra d'art, que de segur que no passa desapercebut.

Tintín i les seues aventures. Per a qui no conega a este personatge, Tintín està considerat (inclús en estos dies) com un dels millors còmics d'aventures de l'anomenat noveau art. Una mena de periodista un poc peculiar, acompanyat sempre de diversos i característics personatges com: El seu gos Milú, el capità Haddock, els policies Hernàndez i Fernandez, etc. Sempre ben acompanyat es ficarà de ple en apasionants aventures plenes d'imaginació tretes del dibuixant Herge (Georges Prosper Remi). Com no, Tintín està ple d'admiradors com de gent que l'odia. Però el que si que queda clar, és que a ningú el deixa indiferent.

En el cas del joc per Nintendo 3DS, l'historia és la mateixa que trobem a la pel·lícula. Tintín compra una rèplica d'un vaixell (l'unicorn) el qual dins seu alberga unes dades per trobar un tresor. Sense voler, Tintín s'endinsarà en tota classe d'aventures, on coneixerà al seu inseparable company El Capità Haddock.

Gràficament, el joc no decepciona gaire. Els personatges estan molt ben definits en un ambient bidimensional. Els moviments, de vegades, poden recordar als jugadors més veterans a jocs clàssics com Prince of Persia o Flashback. Els escenaris no son pobres, tot el contrari. La seua riquesa amb els detalls i la bona utilització del sistema 3D estereoscòpic de la consola, fan que jugar a aquest joc siga una delicia visual per a qualsevol jugador.

El problema ve amb les cinemàtiques. Tot i que utilitzen mol bé el factor de la tridimensionalitat, les imatges estàtiques (moltes vegades poc definides) amb un poc de moviment (de vegades res), donen la sensació de que l'estudi no ha posat molt d'entusiasme fent estes escenes.Molts jugadors ho trobaran bé (sobretot l'aparença de vinyetes) però altres jugadors les escenes cinemàtiques son tan importants com les parts jugables.

Llevat alguns detalls gràfics, el joc pot deixar molt bon sabor de boca a qualsevol. El joc dóna diferents personatges que el jugador utilitzarà a mesura que el joc ho requerisca i dins d'este, no s'haurà de fer sempre el mateix. Tot i que el sistema de joc principal son les plataformes i la cerca de diversos objectes amagats per els diferents escenaris, es trobaran escenes de vol, de busseig inclús un simulador de espasa a l'estil del joc Red Steel (Wii).

La jugabilitat és correcta i precisa quasi sempre. Els escenaris de plataformes a dia de hui, no tenen cap misteri per als desenvolupadors de jocs. L'avió, és molt fàcil de fer-lo volar i disparar i el control és precís i suau. L'únic en que el jugador pot frustrar-se un poc, és en els duels de espases. El comandament que es fa mitjançant la pantalla tàctil, no és gaire precís. Falla contínuament i pot ser que siguen els únics nivells on el jugador pot perdre més d'una vida i de forma continua. Llevat això, els trencaclosques, l'acció amb els enemics, etc no és gaire difícil i fa que el jugador no es quedi encasellat.

La música... poc es pot dir. La mateixa que a la pel·lícula. Creada i dirigida per John Williams i amb adaptació a la portàtil molt correcta, sobretot si el jugador fa ús d'uns auriculars.

En conclusió. Les aventures de Tintín - El Secret de l'Unicorn, és un joc que com els còmics pot ser molt criticat o molt alabar. El que si que es pot dir, és que si al jugador no li agrada este personatge, és molt probable que ni el comprarà ni el jugarà. Llevats els gustos de cada jugador, el joc va dirigit a un públic més casual que per als jugadors més experimentats. Estos últims tindran la sensació d'estar fent sempre el mateix al llarg de tot el joc. Tot i que és divertit i variat, arriba a un punt on es continua jugant tan sols per conèixer l'historia. No ofereix cap repte.

Què diferencies existeixen amb les versions de sobretaula? Bàsicament, gràfics millorats en alta definició i tridimensionals però la mateixa diversió. L'únic per el que val la pena comprar esta versió abans que les de PS3o XBOX 360, és que aquesta versió de N3DS gracies a Ubisoft Barcelona, és el primer joc que ve amb tots els textos ( no n'hi ha veus en el joc) en Català.

Per este motiu, per que encara que és un poc repetitiu m'ha donat unes 10 hores d'entreteniment. Li done al joc un.....

7,5 de 10

PD.Crec que per el simple fet de ser el primer joc en estar completament traduït al Català, ara que està prou econòmic (uns 19,90), tot jugador Valencià, Català o Balear que s'estime la nostra llengua, hauria de comprar-lo per donar suport al joc en català i que les companyies puguen vore que és un mercat vàlid i beneficiós per als dos bàndols.