Max Payne 3

Fa ja uns 12 ans des de que Remedy Entertainment va deixar als jugadors bocabadats. Max Payne arribava a les pantalles dels PC per deixar una marca molt gran, revolucionant el gènere dels shooters. Un guió fantàstic i adult creat per Sam Lake, a banda d'introduir un nou sistema de joc el qual incloïa una ralentització de la càmera en els moments d'acció més trepidants anomenat Temps Bala.

Onze anys després, en Maig de l'any 2012 ix al mercat una tercera entrega d'aquesta franquícia. Però aquesta vegada ja no ha sigut creada per l'estudi que el va començar. Max Payne 3 va venir a càrrec de la polèmica creadora Rockstar, però en la seua filial de Vancouver, de la qual es pot destacar el seu treball per la creació del joc Bully o també anomenat Canis Canem Edit.

Molts fanàtics de la saga van mirar amb ulls escèptics aquesta nova entrega per diversos motius. Un el canvi de creadora i l'altre (i potser el més important) el canvi de guionista. El britànic Dan Houser (vicepresident creatiu de Rockstar) ha sigut l'encarregat de crear el guió. Tot i que és un bon creador de històries (tots els Grand Thief Auto, Bully) l'escepticisme de com donaria la vida al nou Max i que tipus d'aventures l'acompanyarien, treia de polleguera a més d'un (inclòs un servidor). Però a mesura que un va jugant, es pot donar compte de que Dan Houser és un grandiós escriptor.

Així doncs el jugador pot veure a un Max molt més envellit, demacrat, el qual ofega les penes amb l'alcohol, assegut un dia darrer altre al tamboret d'un bar. Lamentant la pèrdua de la seua família, el tràgic romanç amb Mona Sax, les traïcions, etc. Per això beu sense control fins que un dia troba l'oportunitat de refer la seua vida en Sâo Paulo, desenvolupant la tasca de guardaespatlles d'una família molt poderosa amb moltes influències en la política. Però no tot seran sambes i caipirinyes, ja que després de que la dona del seu cap siga segrestada, comença una trama d'embolics i de corrupció amb els tocs de novel·la negra que tant agrada als seguidors.

Amb aquest menut resum, tan sols es pot dir que el jugador estarà davant d'una bona continuació. Potser no tan esotèrica com les darreres entregues, però continua amb el cinisme, una excel·lent narrativa amb els soliloquis de Max a mode de narrador i uns girs argumentals que faran que el jugador no vulga apagar la consola per continuar amb la història. L'únic que es pot criticar del guió són la desaparició de diferents personatges. Personatges que en principi són vitals per el desenvolupament de la història, deixant (almenys jo m'he trobat en eixa situació) un buit argumental molt gran. Tot així, el guió és fantàstic i potser això que jo trobe que s'ha descuidat, a molts altres jugadors els farà gaudir encara més de l'argument.

El joc continua amb el gènere de shooter en 3ª persona, i ho fa amb un aire nou i de la millor manera possible. El temps bala ha sigut millorat i molt més precís. Inclou un sistema de cobertures com els que es van implantar en la saga Gears of War, les quals estan ben implantades i dissenyades per a crear tan tàctiques d'atac com de defensa. Així el jugador no sols farà que disparar durant les deu hores que dura aproximadament.

Gràficament es pot parlar amb paraules majors. I és que Max Payne 3 és un dels jocs que conté els gràfics més impressionants d'aquesta generació. Escenaris molt detallats, moviments del personatge impecables,explosions, llums, ombres i un final d'enemic on es pot veure amb tota mena de detalls i a càmera lenta per on entren i ixen les bales, amb les esguitades de sang corresponents. D'aquesta manera tan perfecta llueix el motor gràfic R.A.G.E (Rockstar Advanced Game Engine), el qual ha sigut dissenyat per la mateixa creadora per a facilitar la creació de jocs en aquesta generació. Jocs com: GTA IV (i el futur GTA V), Red Dead Redemption o Midnight Club Los Ángeles, fan ús d'aquest motor, demostrant la varietat d'estils diferents de joc i de qualitat que pot donar-hi.

Deu hores pot durar com a mínim el mode història. Però Rockstar Vancouver no volia que el jugador guarde el joc dins de la caixa una vegada s'ha acabat aquest mode. Així que a banda de ficar-li diferents modes més de dificultat, uns trofeus/assoliments molt difícils de desbloquejar i moltes coses per trobar en els diferents escenaris, el jugador es trobarà amb el mode Un minuto en Nueva York. Ací tan sols es disposa d'un minut per acabar el nivell, guanyant segons extra al disparar i eliminar als enemics que van apareixent. Clar està que un tir en l'entrecama o en el cap donarà més temps que un tir en el braç.

Cap joc està complet sense una banda sonora, així que un joc d'aquest nivell no pot tindre una que no estiga a l'altura del joc. Els californians Health han sigut els encarregats de posar-li el só, i pese a que mai han fet una banda sonora, li han posat molt d'esforç. Creant una música que sense cap dubte estarà dins dels reproductors de mp3 de més d'un jugador. Barreges de rock, samba, electro, house, etc, acompanyen de forma molt harmònica els xiulits de les bales impactant en els cossos dels enemics i pels diferents parts de l'escenari.  

Però s'ha de criticar un poc el joc, ja que no tot són glories. Com qualsevol fill de veí, mai es pot ser perfecte. Algunes vegades el joc no avança, quedant-se aturat sense poder fer res i toca reiniciar la partida des de l'últim punt de control (Pareix que aquesta errada és molt comuna en els videojocs nouvinguts). Els escenaris principals estan molt ben detallats, però quan es mira més enllà d'aquestos escenaris (com al terrat de l'hotel abandonat) i es mira al llarg de la ciutat, es poden observar uns edificis malament renderitzats, els quals comparant-los amb els principals, pot causar dolor a la vista. I el que més s'ha de criticar (perquè no té perdó de Deu) són les veus en portuguès. Cap de les frases que es diuen en aquest idioma ha sigut traduïda. Cert és, que moltes d'aquestes veus són frases que no volen dir res, ja que són frases dient que ens mataran i coses per l'estil. Però n'hi han parts de les converses que són essencials en l'argument que estan dites en portuguès, i els subtítols tan sols es poden llegir amb eixe llenguatge. Això què significa? Que el jugador que no parle portuguès o no tinga un mínim d'enteniment d'aquesta llengua, no s'assabentarà de res, quedant-se una xicoteta part de l'argument (un 20% més o menys) sense entendre.

En conclusió, Max Payne 3 és un joc excel·lent. Podria ser inclús uns dels millors shooters en tercera persona que s'han fet mai. Acció a caudals, violència explícita, sang, una història increïble, una jugabilitat exquisida i molt precisa, una banda sonora la qual fa que la descàrrega d'adrenalina siga immediata. Però per haver hagut de reiniciar el joc en més d'una ocasió (tenint quasi un any i que no s'haja reparat amb un pegat és imperdonable) i per l'errada tan grossa del portuguès no traduït, li done una puntuació de:

8,7 de 10 Punts.

Perquè si t'agraden els jocs d'acció i a més els shooters són imprescindibles en la teua col·lecció, Max Payne 3 no pot faltar en la teua prestatgeria. I no teniu excusa, ja que ara mateix té un preu de 19.95€ en format físic i prou més econòmic si es cerquen ofertes en versió digital.

Pd. Disculpeu que no parle dels modes en línia. A banda de que no he tingut molt temps per jugar-lo, no es que m'agrade molt jugar en la xarxa a no ser que siga un mode cooperatiu. No soc un jugador molt competitiu i em frustre molt, la qual cosa fa que no m'ho passe bé.

Vos deixe un video per a què pugau veure com de bé es mou aquest joc. Encara que està en anglès paga la pena veure'l. I un altre amb el tema principal de la B.S.O del joc, la qual sona al final del joc.