Onze anys
després, en Maig de l'any 2012 ix al mercat una tercera entrega
d'aquesta franquícia. Però aquesta vegada ja no ha sigut creada per
l'estudi que el va començar. Max Payne 3 va venir a càrrec
de la polèmica creadora Rockstar, però en la seua filial de
Vancouver, de la qual es pot destacar el seu treball per la creació
del joc Bully o també anomenat Canis Canem Edit.
Molts fanàtics de la saga van mirar amb ulls escèptics aquesta nova
entrega per diversos motius. Un el canvi de creadora i l'altre (i
potser el més important) el canvi de guionista. El britànic Dan
Houser (vicepresident creatiu de Rockstar) ha sigut l'encarregat de
crear el guió. Tot i que és un bon creador de històries (tots els
Grand Thief Auto, Bully) l'escepticisme de com donaria
la vida al nou Max i que tipus d'aventures l'acompanyarien, treia de
polleguera a més d'un (inclòs un servidor). Però a mesura que un
va jugant, es pot donar compte de que Dan Houser és un grandiós
escriptor.
Així doncs el jugador pot veure a un Max molt més envellit,
demacrat, el qual ofega les penes amb l'alcohol, assegut un dia
darrer altre al tamboret d'un bar. Lamentant la pèrdua de la seua
família, el tràgic romanç amb Mona Sax, les traïcions, etc. Per
això beu sense control fins que un dia troba l'oportunitat de refer
la seua vida en Sâo Paulo, desenvolupant la tasca de guardaespatlles
d'una família molt poderosa amb moltes influències en la política.
Però no tot seran sambes i caipirinyes, ja que després de que la
dona del seu cap siga segrestada, comença una trama d'embolics i de
corrupció amb els tocs de novel·la negra que tant agrada als
seguidors.
Amb aquest menut resum, tan sols es pot dir que el jugador estarà
davant d'una bona continuació. Potser no tan esotèrica com les
darreres entregues, però continua amb el cinisme, una excel·lent
narrativa amb els soliloquis de Max a mode de narrador i uns girs
argumentals que faran que el jugador no vulga apagar la consola per
continuar amb la història. L'únic que es pot criticar del guió són
la desaparició de diferents personatges. Personatges que en principi
són vitals per el desenvolupament de la història, deixant (almenys
jo m'he trobat en eixa situació) un buit argumental molt gran. Tot
així, el guió és fantàstic i potser això que jo trobe que s'ha
descuidat, a molts altres jugadors els farà gaudir encara més de
l'argument.
El joc continua amb el gènere de shooter en 3ª persona, i ho
fa amb un aire nou i de la millor manera possible. El temps bala ha
sigut millorat i molt més precís. Inclou un sistema de cobertures
com els que es van implantar en la saga Gears of War, les
quals estan ben implantades i dissenyades per a crear tan tàctiques
d'atac com de defensa. Així el jugador no sols farà que disparar
durant les deu hores que dura aproximadament.
Gràficament es pot parlar amb paraules majors. I és que Max
Payne 3 és un dels jocs que conté els gràfics més
impressionants d'aquesta generació. Escenaris molt detallats,
moviments del personatge impecables,explosions, llums, ombres i un
final d'enemic on es pot veure amb tota mena de detalls i a càmera
lenta per on entren i ixen les bales, amb les esguitades de sang
corresponents. D'aquesta manera tan perfecta llueix el motor gràfic
R.A.G.E (Rockstar Advanced Game Engine), el qual ha sigut
dissenyat per la mateixa creadora per a facilitar la creació de jocs
en aquesta generació. Jocs com: GTA IV (i el futur GTA V),
Red Dead Redemption o Midnight Club Los Ángeles, fan
ús d'aquest motor, demostrant la varietat d'estils diferents de joc
i de qualitat que pot donar-hi.
Deu hores pot durar com a mínim el mode història. Però Rockstar
Vancouver no volia que el jugador guarde el joc dins de la caixa una
vegada s'ha acabat aquest mode. Així que a banda de ficar-li
diferents modes més de dificultat, uns trofeus/assoliments molt
difícils de desbloquejar i moltes coses per trobar en els diferents
escenaris, el jugador es trobarà amb el mode Un minuto en Nueva
York. Ací tan sols es disposa d'un minut per acabar el nivell,
guanyant segons extra al disparar i eliminar als enemics que van
apareixent. Clar està que un tir en l'entrecama o en el cap donarà
més temps que un tir en el braç.
Cap joc està complet sense una banda sonora, així que un joc
d'aquest nivell no pot tindre una que no estiga a l'altura del joc.
Els californians Health han sigut els encarregats de posar-li
el só, i pese a que mai han fet una banda sonora, li han posat molt
d'esforç. Creant una música que sense cap dubte estarà dins dels
reproductors de mp3 de més d'un jugador. Barreges de rock, samba,
electro, house, etc, acompanyen de forma molt harmònica els xiulits
de les bales impactant en els cossos dels enemics i pels diferents
parts de l'escenari.
Però s'ha de criticar un poc el joc, ja que no tot són glories. Com
qualsevol fill de veí, mai es pot ser perfecte. Algunes vegades el
joc no avança, quedant-se aturat sense poder fer res i toca
reiniciar la partida des de l'últim punt de control (Pareix que
aquesta errada és molt comuna en els videojocs nouvinguts). Els
escenaris principals estan molt ben detallats, però quan es mira més
enllà d'aquestos escenaris (com al terrat de l'hotel abandonat) i es
mira al llarg de la ciutat, es poden observar uns edificis malament
renderitzats, els quals comparant-los amb els principals, pot causar
dolor a la vista. I el que més s'ha de criticar (perquè no té
perdó de Deu) són les veus en portuguès. Cap de les frases que es
diuen en aquest idioma ha sigut traduïda. Cert és, que moltes
d'aquestes veus són frases que no volen dir res, ja que són frases
dient que ens mataran i coses per l'estil. Però n'hi han parts de
les converses que són essencials en l'argument que estan dites en
portuguès, i els subtítols tan sols es poden llegir amb eixe
llenguatge. Això què significa? Que el jugador que no parle
portuguès o no tinga un mínim d'enteniment d'aquesta llengua, no
s'assabentarà de res, quedant-se una xicoteta part de l'argument (un
20% més o menys) sense entendre.
En conclusió, Max Payne 3 és un joc excel·lent. Podria ser
inclús uns dels millors shooters en tercera persona que s'han
fet mai. Acció a caudals, violència explícita, sang, una història
increïble, una jugabilitat exquisida i molt precisa, una banda
sonora la qual fa que la descàrrega d'adrenalina siga immediata.
Però per haver hagut de reiniciar el joc en més d'una ocasió
(tenint quasi un any i que no s'haja reparat amb un pegat és
imperdonable) i per l'errada tan grossa del portuguès no traduït,
li done una puntuació de:
8,7 de 10 Punts.
Perquè si t'agraden els jocs d'acció i a més els shooters
són imprescindibles en la teua col·lecció, Max Payne 3 no
pot faltar en la teua prestatgeria. I no teniu excusa, ja que ara
mateix té un preu de 19.95€ en format físic i prou més econòmic
si es cerquen ofertes en versió digital.
Pd. Disculpeu que no parle dels modes en línia. A banda de que no he
tingut molt temps per jugar-lo, no es que m'agrade molt jugar en la
xarxa a no ser que siga un mode cooperatiu. No soc un jugador molt
competitiu i em frustre molt, la qual cosa fa que no m'ho passe bé.
Vos deixe un video per a què pugau veure com de bé es mou aquest joc. Encara que està en anglès paga la pena veure'l. I un altre amb el tema principal de la B.S.O del joc, la qual sona al final del joc.
