Sony Entertainment. PS3 Ed. Goty 2012. PEGI 16 Hores de Joc 20
La tercera part de la franquícia Uncharted va eixir vora més d'un any. No per això deixa de ser un joc antic i desfasat. Tot el contrari, Uncharted 3 deixa un bon sabor de boca a qualsevol que vulga jugar-lo.
Esta nova entrega del joc segueix sent desenvolupada per l'estudi Naughty Dog i per suposat segueix sent un joc exclusiu de Play Station 3. Per a qui no els conega, Naughty Dog és una "xicoteta" desenvolupadora creadora també de la franquícia Jack and Daxter (Ps2) i del futur i molt esperat "Last of Us" (Ps3).
La història del joc és ben potent. La veritat és que el jugador no podria esperar menys d'esta saga. Durant 22 capítols, el joc ens narra una nova aventura del saquejador de tombes Nathan Drake, que acompanyat pel seu inseparable company Victor Sullivan, viatgen per tot el món cercant pistes sobre la llegendària ciutat D'Ubar en mig del desert de Rub-al Jali, la qual (com no) té amagat un tresor molt valuós a la par que perillós.
A banda d'estos personatges, al joc es poden trobar alguns de més coneguts com Elena i Clhoe i alguns de nous com Cutter (Aliat de Drake), Katherine Marlowe (l'antagonista de Drake en este episodi) i Talbot (ajudant de Marlowe). Tots junts faran que la història siga d'allò més entretinguda. L'únic que al jugador/seguidor d'esta franquícia no s'ho prendrà molt bé és la desaparició de personatges, que amb el motiu de -això és molt perillós- desapareixen del mapa a meitat del joc. Personatges que ja coneixíem i que en anteriors jocs eren super valents. L'aventura d'este episodi no és més perillosa que les anteriors com per a que isquen corrents al primer esdeveniment perillós. Això dóna a pensar que els guionistes no s'han esforçat molt amb estos personatges i voldrien llevar-se-los d'enmig. Personalment, crec que podrien haver donat més trama i intriga en esta nova entrega.
En quant a l'apartat gràfic, Naughty Dog toca el sostre d'esta consola. Si en darreres entregues la desenvolupadora va lluir uns efectes increïbles d'aigua, foc, neu, etc. En este a banda d'això es poden apreciar uns efectes de la sorra del desert que deixaran al jugador bocabadat. Com és normal i seguint l'herència dels seus predecessors el joc marxa a 30 imatges per segon. Tot i que no són moltes, en cap moment es pot trobar una baixada gràfica o una ralentització. Si damunt li sumen un motor gràfic propi, fan que el joc marxe amb molta suavitat.
Si el jugador disposa d'un televisor amb l'opció 3D estereoscòpic, aquest pot gaudir d'un resultat el qual ha sigut molt mimat amb l'efecte. Es nota des del principi que el 3D no ha sigut un afegit com es pot vore en jocs trets el mateix any com: Enslaved, Gears of War 3, Silent Hill Downpour, etc. El Ghosting (efecte dolent que passa quan les imatges que van a cada ull no es barregen de forma equilibrada) és quasi inexistent. L'efecte de profunditat en espais oberts té molta qualitat. Les explosions i els dispars directes fan que el jugador gire de vegades el seu cos per esquivar-lo en mode mecanisme innat de defensa. El que no és tolerable és que peque de la mateixa errada que qualsevol joc al posar-lo en 3D i es baixe la brillantor general del joc automàticament. Llevat eixe xicotet detall, és una experiència molt bona.
La banda sonora torna a estar feta per Greg Edmonson. A banda de reutilitzar temes (com el principal de la saga) crea uns de nous per als diferents actes, però mantenint l'esperit de la franquícia. La música dins del joc està ben implantada, donant les emocions necessàries depenent de l'acció del joc.
Però no tot son glories. En la jugabilitat, a banda de millorar moltes coses, han empitjorat algunes altres com el sistema d'apuntat amb armes de foc. Tot i que el van solucionar amb un pegat, segueix anant molt malament. Tant, que moltes vegades el jugador optarà per solucionar els conflictes a punyades abans que amb tirs. En canvi, el control de batalla cos a cos a millorat prou. Han fet una barreja amb l'estil clàssic de la franquícia i un nou que recorda al sistema implantat per els Batman Arkham...
Els nivells de dificultat van molt acords amb l'experiència del jugador. Des d'un nivell molt fàcil on serà molt difícil que es perda, a la dificultat aclaparadora, la qual s'haurà d'estar molt alerta, ja que qualsevol pas en fals i el jugador morirà.
La rejugabilitat varia depenent de si el jugador vol fer o no els reptes afegits per joc. La història principal dóna unes 9 o 10 hores de joc. Ara, si després es vol continuar jugant cercant els tresors i desbloquejant els diferents trofeus que proposa el joc (200 tirs al cap, matar 30 enemics amb l'arma...) el joc pot durar unes 10 hores més.
En conclusió, Uncharted 3: La traición de Drake és un joc de matrícula, entretingut, trepidant, replet d'acció amb una bona historia i uns diàlegs molt elaborats, que llevat d'uns xicotets inconvenients, agradarà a molts jugadors. Per tot això li done un :
9 de 10
Excel·lent, perquè sent el tercer joc de sobretaula, segueix enganxant i no ha perdut gaire qualitat, és més, en molts aspectes guanya.
Pd. El mode online no he pogut provar-ho, ja que no he trobat partida i el mode cooperatiu el mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada