Hola de nou a tots i a totes.
Com tots sabeu (la
gent que em coneix de forma personal més) els videojocs han sigut
part de la meua vida. Des dels 5 anys (més o menys) sempre he tingut
un comandament en les mans. És per això què amb aquestos articles
vull fer un recull dels jocs que em van marcar o simplement aquells
que m'han fet passar un bona estona. Des dels jocs més antics fins
als jocs més actuals. Així, d'aquesta manera també faig una mena
de recomanació de jocs que crec què són imprescindibles haver-los
jugat.
Sé que em deixaré
títols per nomenar, però al llistat només entraran aquells jocs
als que haja jugat i no tots aquells que sé que són bons per haver
vist alguna partida per youtube o per haver llegit alguna cosa sobre
ells en qualsevol revista, bloc, etc.
Així doncs,
comencem.
MICROODINADORS
Abans de tenir una
consola, molts vam començar amb els jocs que es podien jugar en els
microordinadors. En el meu cas un Amstrad CPC. Les tecles
O,P,Q,A i espai eren bàsiques per poder jugar a qualsevol joc. Jocs
que encara que foren a color , es jugaven en una pantalla on
predominaven el verd i on podies menjar-te l'entrepà del berenar
esperant a que carregara el joc. Almenys per a mi, l'Amstrad CPC
va ser una bona iniciació als videojocs.
Psycho Pig o
Buta San (Jaleco 1987)
És un dels jocs que
a dia de hui encara trobe molt bissarro. Creat per la creadora
japonesa Jaleco l'any 1987, ens posava en la pell d'un porquet
el qual tenia l'objectiu de sobreviure llançant bombes als diferents
porquets que apareixien en pantalla. Cada bomba tenia un nombre, i
aquest era el temps que tardava en esclatar la bomba una vegada
l'havíem llançat. Recorde estar hores davant del monitor jugant a
aquest videojoc. La mecànica del joc era molt simple, fins i tot per
a un xiquet de 8 o 9 anys. A banda que carregar-te a tot esser vivent
a base de bombes era una passada. A qui no li agrada això?
Game Over
(Dinamic 1986)
Crec que Game
Over és el joc més difícil que he jugat mai. Creat a finals
dels anys 80 per la creadora de jocs espanyola Dinamic, ens
ficava dins d'un argument molt senzill. La que apareix en la portada
és la més dolenta de tota la galàxia, i nosaltres (l'altre que
apareix darrere d'ella)no volem saber res de la seua dictadura i ens
revelem. Com podeu veure el guió és una simple excusa per posar-nos
a pegar tirs com a possessos. El joc tenia dues fases/càrregues*, El
planeta presó i el planeta palau imperial. Jo mai vaig poder passar
la primera fase, fins que als 20 anys em va donar per acabar aquest
tipus de jocs. Com he dit, la dificultat del joc era frustrant.
Moviments mil·limètrics i acció frenètica (hui no ho mirem així,
però en l'època era molt). Tot i què els controls responien molt
bé, l'agilitat, els reflexes i la concentració havien de ser tan
grans, què al final vaig abandonar l'aventura. Com a curiositat, he
de dir que la portada la va dibuixar el gran LUIS ROYO.
*Els jocs de
l'Amstrad eren cintes de casette. Com l'ordinador no tenia
molta memòria, només es carregava la part del joc que jugaríem.
Així doncs, mentre el botó de play seguia engegat, quan
finalitzaven la missió, el joc automàticament carregava la següent
fase. Aquestos jocs eren denominats Jocs multi-càrrega.
Hundra
va ser el joc que més vaig gaudir en aquesta plataforma. La història
ens posava en el paper d'una vikinga, la qual havia de trobar les 3
gemes sagrades per a poder alliberar a Jorund
(el cap i savi de l'aldea) i així poder salvar el seu poblat.
Com
venia sent normal en els jocs de la creadora Dinamic,
Hundra era un joc molt
difícil. En si mateix no és molt llarg, però avançar de vegades
era molt frustrant. L'única arma que portàvem és una destral que
llançàvem als enemics. Però on realment es trobava la dificultat
eren en les plataformes. Salts mil·limètrics, plataformes molt
menudes i tan sevols 4 vides sense cap manera de continuar.
Tot
i què va ser un joc complicat, m'agradava tant la temàtica què em
vaig aprendre de memòria el patró senser del joc i el vaig poder
finalitzar. De tots els jocs de l'Amstrad CPC,
aquest és l'únic que realment vos recomane jugar.
http://www.youtube.com/watch?v=zN9oK7vQaJw
(no sé perquè no em deixa enllaçar el video. Així que ací teniu l'adreça per sí voleu vore el joc).
Aquest joc era un
poc diferents a les demés versions de Gremlins que s'han fet.
Aquest tan sols el podia jugar les temporades que passava en casa del
meu pare als estius. Em va agradar molt per ser la primera aventura
conversacional a la que jugava. També em va agradar pels gràfics a
color que tenia. He de dir que el meu pare tenia un Commodore 64
a tot color, i al estar acostumat a jugar en un Amstrad el
qual tenia la pantalla verda (versió econòmica), jugar amb el
Commodore era tot un luxe.
Com en la
pel·lícula, ens posavem en el paper de Billy, i havíem
d'enfrontar-nos amb tota la plaga de Gremlins que havien
invadit la ciutat. Això sí, a base d'introduir comandaments escrits
amb el teclat per resoldre les diferents situacions.
El problema que
tenia el joc era la gran dificultat que tenia. Podies morir als dos
segons d'haver començat, simplement per haver introduït un
comandament erroni. S'havia d'anar provant cada vegada i anar fent
una mena de mapa/guia a mà per poder seguir avançant. Mai el vaig
acabar en la meua infantesa, va ser no fa molt que amb l'ajuda d'una
guia el vaig poder finalitzar.
Aquest joc vos el
recomane, però només sí teniu paciència amb aquest tipus
d'aventures. Jo el vaig gaudir molt tot i què era ben complicat i a
dia de hui el trobe un clàssic que tot videojugador seriós hauria
de conèixer.
http://www.youtube.com/watch?v=2NXVejxfTTQ
Parlar dAmstrad
Cpc i no dir res d'aquest joc és una heretgia. Abu Simbel
sense dubte és un joc que inclús a dia de hui pot ser molt
addictiu. Dinamic va ser la guanyadora amb els millors títols
per a aquesta plataforma. Gràficament estava molt ben aconseguit i
els controls funcionaven a la perfecció.
L'argument tractava
sobre com Johnny Jones havia sigut maleït amb un canvi de
forma i havia d'eixir de la piràmide per poder desfer-se de la
maledicció. Com podeu veure, les històries dels jocs clàssics (i
més els de Dinamic) no són gairebé suculentes, però
donaven pas a una infinitat d'aventures que amb l'ajuda de la teua
imaginació es tornaven èpiques.
El joc en sí ens
fica dins d'un laberint de pantalles on havíem d'agafar diversos
objectes i claus per poder obrir les portes que estaven tancades i
així poder continuar. En les pantalles s'havia d'esquivar qualsevol
objecte que es menejara sí no volíem perdre una vida. Així durant
unes 50 pantalles i tan sols 9 vides.
L'única pega què
li vaig trobar, va ser que de vegades si queies en algun clot i
aquest no era el correcte, et mataven totes les vides de colp i
s'havia de tornar a començar. Això quan passava quasi al final del
joc, donaven ganes d'encastar l'ordinador contra la paret.
Amb aquestos 5 jocs
done per finalitzada la part de microordinadors. Molts direu que em
falten jocs per recomanar, però aquestos són els que més em van
agradar. Amb l'Amstrad Cpc vaig jugar a desenes de jocs tant
originals com versions de les màquines recreatives. La Abadia del
Crimen, Mortadelo y Filemón II (el uno era una basura), Jabato,
Lemings, Ghost and Goblisn, F1 Grand Prix, etc. Com podeu veure, els
més grans els vaig poder jugar i finalitzar, però com he dit, em
quede amb eixos 5.
Només em falta
deixar-vos la pregunta. Vau jugar amb microordinadors? Sí va ser
així, Quins jocs destacaríeu i per què?
Doncs fins ací
teniu aquesta primera part dels jocs de la meua vida. En breu Jocs de
la NES.
Ja Stay Tuned.
PD. Disculpeu per no haver possat visor en tots els videos, però no sé molt bé perquè Blogspot no em deixa possar alguns.
PD. Disculpeu per no haver possat visor en tots els videos, però no sé molt bé perquè Blogspot no em deixa possar alguns.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada