Els jocs de la meua vida Part 2

Hola de nou a tots i a totes.

Las setmana passada vaig començar un cicle d'articles d'opinió sobre els videojocs que van marcar la meua vida com a videojugador. Vaig estar parlant sobre els jocs de microordinador que més em van agradar i aquesta setmana li toca el torn a la...

NES o Nintendo Entertainment System

La NES (ens referirem a ella amb aquest nom) va ser la consola que més he gaudit de totes les que tinc. La vaig aconseguir els nadals de 1991 (no feia ni un any que havia eixit a Europa) amb el joc de Super Mario Bros 1 i poc a poc vaig fer una bona col·lecció. Més o menys vaig tindre uns 35 jocs a banda dels préstecs que feia amb els companys de classe. En total vaig poder jugar a una centenar de jocs, però faré una tria dels jocs que més feliç em van fer. Així doncs comencem.

Super Mario Bros 1

Què puc dir sobre aquest joc que ningú no sàpiga? Crec que gairebé res. El més probable és que tots i totes haureu jugat i finalitzat. Aquest va ser el primer joc que vaig tindre en aquest sistema, i al no tenir altre, el vaig exprimir al màxim. Vaig aconseguir conèixer on estaven tots els “warps zones”, tots els ítems ocults i aconseguir finalitzar-lo en un temps de 4 minuts i 12 segons.

En conclusió, Super Mario Bros és un joc molt divertit, molt ben fet i en el qual cada nivell suposa un repte nou. Sí no l'heu jugat, no sé que nassos feu que no el jugueu. Teniu emuladors de tots tipus i per a tots els sistemes.

També vos deixe un enllaç amb la llista dels videos amb una partida que vaig penjar fa temps a youtube.

Bionic Commando

Amb una mecànica de joc prou diferent però molt efectiva, Capcom ens delectava als més jugons amb un dels títols més complets que donaria la NES. Una barreja de joc de plataformes, acció militar, investigació i un guió molt elaborat per a l'època en la que va eixir.

Amb una dificultat prou ajustada, vaig estar enganxat hores i hores davant del televisor del saló de casa, intentat rescatar a tal Joe, que tal i com explicava el joc era un soldat de primera. La pregunta em venia, Sí tan soldat de primera era, per què l'hem de rescatar? Llevat les petites errades de guió, com he dit, estava davant d'un joc increïble. L'única pega que li vaig trobar era que tan sols venia en l'idioma de Shakespeare. Amb 10 anys el meu anglès no era gens bo, així què en les converses on et donaven les pistes per poder seguir avançant no les entenia. Això feia que em quedara aturat i havia de recórrer de nou els nivells anteriors cercant de forma minuciosa tot el que em podia haver deixat.

No fa molt que va eixir una reedició del joc molt fidel a l'original anomenat Bionic Commando Re Armed per als sistemes Xbox 360 i Play Station 3. Honestament, és molt bona.

Super Mario Bros 2

Recorde molt aquest joc, sobretot perquè la meua mare va arribar un dia de la feina i sense cap motiu, va aparèixer amb ell. Pareixia el xiquet de Nintendo 64 de la il·lusió que em va donar. No sabeu ben bé com el volia. Així que no vaig tardar ni 10 minuts en encendre la consola i posar-me a jugar.

La mecànica del joc era molt diferent a la del primer Mario, tan sols els personatges principals eren els mateixos. El món, els enemics i la mecànica eren completament diferents, però això no era res dolent. Amb els anys em vaig assabentar del perquè de tot aquest canvi, però per no repetir el mateix que altra gent vos deixe un enllaç amb l'explicació.

Com a conclusió puc dir que és uns dels millors jocs que va parir la NES, hores de diversió i un fum de coses fer i trobar, com trobar tots els bolets, camins secrets i estratègies per enderrocar als enemics finals de cada fase.

Super Mario Bros 3

La tercera entrega de la saga tornava a la mecànica clàssica, però introduint algunes novetats com molts i molt variats nous enemics, noves disfresses amb noves accions i la millor de totes, els mapes. Amb aquest nou sistema de mapes, un podia triar els diferents nivells que es volien jugar i eren mapes on havien molts nivells. Acostumats a les 4 fases que tenia el Super Mario Bros 1, que cada món tinguera un mapa de uns 8 o nou nivells com a mínim, el feia més llarg i més entretingut.

La dificultat era la mateixa que ens tenien acostumats la gent de Nintendo, però l'única pega era que no tenia un sistema de salvar la partida. Això que vol dir? Que s'havia d'acabar d'un sol cop, i heu de creure'm que eixa feina era molt tediosa. En el meu cas els dissabtes de vesprada (tarda) eren ideals per intentar-ho, ja què com a mínim es tardava unes 5 hores sense agafar cap “warp zone”.

Pel que fa, no diré què és un mal joc. Tot el contrari, sí està en aquesta llista és perquè m'agrada. Però he de dir què no és el Mario que més m'ha agradat. Vaig gaudir més la revisió que van fer en la Super Nintendo el qual tenia el sistema de guardat.

The Goonies II

La pel·lícula dels Goonies sempre ha sigut una de les meues preferides, i el joc tot i què no tenia res a veure tenia el seu encant. L'argument ens posava en el paper de Mickey (un dels protagonistes de la pel·lícula) i havíem de cercar a tots els Goonies que havien sigut segrestats pels Fratelli (els dolents).

El joc barrejava plataformes i acció a parts iguals però incloent un mètode d'investigació un poc particular. Dic particular, ja que la mecànica era tan diferent del joc normal que li donava la punteta de gracia. Aquesta mecànica també la vaig veure en el joc de Friday the 13^th o com l'hem dit tota la vida Divendres 13.

El problema que tenia era el mateix que molts de l'època, i no era un altre què no venia traduït. I a l'hora d'entendre les pistes que ens donaven era un caos, fent que estiguera hores cercant els objectes necessaris per poder continuar avançant. Tot així el vaig gaudir molt, i tot i què era difícil, vos recomane que jugueu.

The Legend of Zelda

No diré molt sobre aquest . Tan sols Llarg, fantàstic i innovador. Un dels millors jocs de la NES i de la saga.

The legend of Zelda II: Adventure of Link

Les segones parts mai foren bones, però la continuació directa de la saga Zelda té els seus pros i els seus contres. Va incloure un nou sistema de combat i un sistema de punts d'experiència què almenys a mi em va agradar molt. El problema que va tenir va ser la barreja de mecàniques de joc. Per a moure's pel mapa s'utilitzava una vista aèria amb uns gràfics molt malament definits i al enfrontar-nos amb els enemics, entrar a una cova o masmorra, canviàvem de la vista aèria a una de moviment lateral més comú a un joc d'acció de l'època. Eixe crec que va ser el problema, ja que en els següents de la saga va continuar amb aquell estil i sí que van tornar al del primer Zelda.

Li vaig dedicar un fum d'hores i no passen ni 3 anys sense que el torne a rejugar. Tot i què és molt difícil ( a la meitat, els enemics són molts durs) realment val molt la pena donar-li una oportunitat ja que la història és molt bona.

New Ghost Busters II

Qui em coneix, sap que soc un gran admirador dels casa fantasmes, però dels videojocs que s'han fet mai ho he sigut, fins que va arribar aquesta xicoteta joia. Com estava dient, Ghostbusters I i II van ser jocs horrorosos, tant en NES com a la Master System, però els japoneses HAL Laboratory van fer un d'allò més entretingut, però tan sols el vam poder jugar els europeus i els japonesos.

Amb una vista aèria, ens trobàvem davant d'un “arcade” molt divertit. Amb dos caçafantasmes que havíem de triar, s'havia de recórrer els diferents escenaris de la pel·lícula . La gracia... les diferents estratègies per poder caçar a la gran quantitat d'enemics diferents. Amb la mecànica, la fidelitat a la pel·lícula i la seua banda sonora, feien que aquest joc haja sigut el millor de la saga fins que va eixir el de l'actual generació.

Duck Tales

Tot i què les aventures de l'oncle Gilito mai han sigut del meu gust, Duck Tales va ser un dels meus preferits dins del meu catàleg personal de la NES.

El joc era molt simple, plataformes bàsiques, però el disseny dels nivells, la música (el millor de tot) i la duració (en una hora ja podia estar finalitzat), feia que sempre tinguera ganes de jugar-lo.

Potser el joc que més vegades he jugat i acabat de la NES junt al Super Mario Bros 1. No vaig trobar cap altre que tinguera el mateix sistema de joc, inclús el Chip i Chop sent dels mateixos, no es semblava en res. Si no crec malament estan treballant en una revisió del joc, però pel que he vist, potser no siga ni la meitat de addictiu com ho va ser a principis dels anys 90.

Super Spike V'ball

Els jocs de gènere esportiu mai han sigut els meus preferits, però recorde que aquest va satisfer totes les meues necessitats com a videojugador.

El joc està basat amb les regles del voleibol de platja, es a dir, dos contra dos. La gracia no era un altra que la mecànica. Bàsica, senzilla i amb tan sols dos botons. Agafar, col·locar, rematar, defensar, etc barrejat amb un super tir el qual es carregava pressionant moltes vegades i de forma ràpida el botó A.

Es podia triar diferents campionats (dificultat del joc) i entre diferents equips. Aquestos eren dos dèbils però molt ràpids (curiositat, un d'aquestos equips eren els protagonistes del joc Double Dragon Billy i Jimmy) dos mitjans i dos forts però molt lents.

La part més positiva era el multijugador. Es podia competir amb un amic o poder completar els diferents campionats amb l'ajuda d'un amic (en el meu cas era el meu cosí Josete). A dia de hui encara faig alguna partideta ràpida en qualsevol emulador portàtil, així que puc dir què és un joc que no ha envellit malament.

Doncs amb aquestos 10 jocs finalitze aquesta part. Com a l'article anterior, de segur que me direu que trobeu a faltar jocs. Estaria totalment d'acord amb vosaltres. La Nes va ser una gran consola que va parir molts i molts jocs boníssims com: Metroid, Ninja Gaiden, Solstice, The Battle of Olympus, Power Blade, Ice Climber, Excite Bike, Nintendo World Cup Soccer, Isolated Warrior, tota la saga Megaman, etc. Però els 10 ressenyats són els que més em van divertir i amb els quals vaig gaudir hores i hores de diversió, tan sol com acompanyat d'un amic.

I Vosaltres? Vau jugar amb una NES? Quins jocs destacaríeu?

Amb aquesta pregunta done per finalitzat aquest capítol de Els jocs de la meua vida.

Ja Stay Tuned.