Aquesta setmana pensava que no tindria gairebé temps de jugar a res.
Però tot i que he estat prou enfeinat amb un foto-reportatge i amb
un parell d'exposicions de la universitat, he trobat molt temps per
poder començar de nou el DarkSiders 1 i aconseguir 100.000
monedes més en el New Super Mario Bros 2.
He començat moltes vegades les aventures de Guerra. Sempre que he
l'he començat de nou he arribat fins derrotar a Tiamat (final
de la primera masmorra), i per unes o per altres comprava o em
deixaven un joc que tenia més ganes de jugar-lo. Després de 3 anys
en el mercat i amb moltes ganes de veure que han fet en la segona
part, m'he auto-obligat a finalitzar el joc d'una vegada. Així que
el vaig començar el darrer dilluns 11 i fins ha data de hui he
aconseguit finalitzar les 4 masmorres agafant els cors necessaris per
poder entrar en el que crec que és la penúltima masmorra. A veure
si la pròxima setmana l'acabe.
Per ara estic descobrint la història com si fora completament nova.
El guió és fantàstic, la jugabilitat perfecta, però no trobe res
de nou quan el jugue. Virgil Games tan sols ha agafat una història i
ha agafat les mecàniques de la saga Zelda per contar-la. Per no dir
què també han agafat mecàniques d'altres jocs com God of war
i Portal per fer el joc més divertit. Amb això no vull dir
que siga un mal joc (tot el contrari, m'ho estic passant de conya i
gaudint-lo molt) però no deixa de ser un Zelda amb molta violència.
Amb el Mario... què voleu que vos diga? Què estic un poc fart ja
d'ell. Aconseguir el milió de monedes és la tasca més avorrida del
món. Val que té el mode “fiebre del oro” però no deixen de ser
els mateixos nivells per agafar el màxim de monedes en un minut. És
possible que aquesta setmana deixe de jugar al Mario i torne amb el
Profesor Layton.
I això ha sigut tot el que he pogut jugar aquesta setmana. La
pròxima més.
Fa ja uns 12
ans des de que Remedy Entertainment va deixar als jugadors
bocabadats. Max Payne arribava a les pantalles dels PC per
deixar una marca molt gran, revolucionant el gènere dels shooters.
Un guió fantàstic i adult creat per Sam Lake, a banda
d'introduir un nou sistema de joc el qual incloïa una ralentització
de la càmera en els moments d'acció més trepidants anomenat Temps
Bala.
Onze anys
després, en Maig de l'any 2012 ix al mercat una tercera entrega
d'aquesta franquícia. Però aquesta vegada ja no ha sigut creada per
l'estudi que el va començar. Max Payne 3 va venir a càrrec
de la polèmica creadora Rockstar, però en la seua filial de
Vancouver, de la qual es pot destacar el seu treball per la creació
del joc Bully o també anomenat Canis Canem Edit.
Molts fanàtics de la saga van mirar amb ulls escèptics aquesta nova
entrega per diversos motius. Un el canvi de creadora i l'altre (i
potser el més important) el canvi de guionista. El britànic Dan
Houser (vicepresident creatiu de Rockstar) ha sigut l'encarregat de
crear el guió. Tot i que és un bon creador de històries (tots els
Grand Thief Auto, Bully) l'escepticisme de com donaria
la vida al nou Max i que tipus d'aventures l'acompanyarien, treia de
polleguera a més d'un (inclòs un servidor). Però a mesura que un
va jugant, es pot donar compte de que Dan Houser és un grandiós
escriptor.
Així doncs el jugador pot veure a un Max molt més envellit,
demacrat, el qual ofega les penes amb l'alcohol, assegut un dia
darrer altre al tamboret d'un bar. Lamentant la pèrdua de la seua
família, el tràgic romanç amb Mona Sax, les traïcions, etc. Per
això beu sense control fins que un dia troba l'oportunitat de refer
la seua vida en Sâo Paulo, desenvolupant la tasca de guardaespatlles
d'una família molt poderosa amb moltes influències en la política.
Però no tot seran sambes i caipirinyes, ja que després de que la
dona del seu cap siga segrestada, comença una trama d'embolics i de
corrupció amb els tocs de novel·la negra que tant agrada als
seguidors.
Amb aquest menut resum, tan sols es pot dir que el jugador estarà
davant d'una bona continuació. Potser no tan esotèrica com les
darreres entregues, però continua amb el cinisme, una excel·lent
narrativa amb els soliloquis de Max a mode de narrador i uns girs
argumentals que faran que el jugador no vulga apagar la consola per
continuar amb la història. L'únic que es pot criticar del guió són
la desaparició de diferents personatges. Personatges que en principi
són vitals per el desenvolupament de la història, deixant (almenys
jo m'he trobat en eixa situació) un buit argumental molt gran. Tot
així, el guió és fantàstic i potser això que jo trobe que s'ha
descuidat, a molts altres jugadors els farà gaudir encara més de
l'argument.
El joc continua amb el gènere de shooter en 3ª persona, i ho
fa amb un aire nou i de la millor manera possible. El temps bala ha
sigut millorat i molt més precís. Inclou un sistema de cobertures
com els que es van implantar en la saga Gears of War, les
quals estan ben implantades i dissenyades per a crear tan tàctiques
d'atac com de defensa. Així el jugador no sols farà que disparar
durant les deu hores que dura aproximadament.
Gràficament es pot parlar amb paraules majors. I és que Max
Payne 3 és un dels jocs que conté els gràfics més
impressionants d'aquesta generació. Escenaris molt detallats,
moviments del personatge impecables,explosions, llums, ombres i un
final d'enemic on es pot veure amb tota mena de detalls i a càmera
lenta per on entren i ixen les bales, amb les esguitades de sang
corresponents. D'aquesta manera tan perfecta llueix el motor gràfic
R.A.G.E (Rockstar Advanced Game Engine), el qual ha sigut
dissenyat per la mateixa creadora per a facilitar la creació de jocs
en aquesta generació. Jocs com: GTA IV (i el futur GTA V),
Red Dead Redemption o Midnight Club Los Ángeles, fan
ús d'aquest motor, demostrant la varietat d'estils diferents de joc
i de qualitat que pot donar-hi.
Deu hores pot durar com a mínim el mode història. Però Rockstar
Vancouver no volia que el jugador guarde el joc dins de la caixa una
vegada s'ha acabat aquest mode. Així que a banda de ficar-li
diferents modes més de dificultat, uns trofeus/assoliments molt
difícils de desbloquejar i moltes coses per trobar en els diferents
escenaris, el jugador es trobarà amb el mode Un minuto en Nueva
York. Ací tan sols es disposa d'un minut per acabar el nivell,
guanyant segons extra al disparar i eliminar als enemics que van
apareixent. Clar està que un tir en l'entrecama o en el cap donarà
més temps que un tir en el braç.
Cap joc està complet sense una banda sonora, així que un joc
d'aquest nivell no pot tindre una que no estiga a l'altura del joc.
Els californians Health han sigut els encarregats de posar-li
el só, i pese a que mai han fet una banda sonora, li han posat molt
d'esforç. Creant una música que sense cap dubte estarà dins dels
reproductors de mp3 de més d'un jugador. Barreges de rock, samba,
electro, house, etc, acompanyen de forma molt harmònica els xiulits
de les bales impactant en els cossos dels enemics i pels diferents
parts de l'escenari.
Però s'ha de criticar un poc el joc, ja que no tot són glories. Com
qualsevol fill de veí, mai es pot ser perfecte. Algunes vegades el
joc no avança, quedant-se aturat sense poder fer res i toca
reiniciar la partida des de l'últim punt de control (Pareix que
aquesta errada és molt comuna en els videojocs nouvinguts). Els
escenaris principals estan molt ben detallats, però quan es mira més
enllà d'aquestos escenaris (com al terrat de l'hotel abandonat) i es
mira al llarg de la ciutat, es poden observar uns edificis malament
renderitzats, els quals comparant-los amb els principals, pot causar
dolor a la vista. I el que més s'ha de criticar (perquè no té
perdó de Deu) són les veus en portuguès. Cap de les frases que es
diuen en aquest idioma ha sigut traduïda. Cert és, que moltes
d'aquestes veus són frases que no volen dir res, ja que són frases
dient que ens mataran i coses per l'estil. Però n'hi han parts de
les converses que són essencials en l'argument que estan dites en
portuguès, i els subtítols tan sols es poden llegir amb eixe
llenguatge. Això què significa? Que el jugador que no parle
portuguès o no tinga un mínim d'enteniment d'aquesta llengua, no
s'assabentarà de res, quedant-se una xicoteta part de l'argument (un
20% més o menys) sense entendre.
En conclusió, Max Payne 3 és un joc excel·lent. Podria ser
inclús uns dels millors shooters en tercera persona que s'han
fet mai. Acció a caudals, violència explícita, sang, una història
increïble, una jugabilitat exquisida i molt precisa, una banda
sonora la qual fa que la descàrrega d'adrenalina siga immediata.
Però per haver hagut de reiniciar el joc en més d'una ocasió
(tenint quasi un any i que no s'haja reparat amb un pegat és
imperdonable) i per l'errada tan grossa del portuguès no traduït,
li done una puntuació de:
8,7 de 10 Punts.
Perquè si t'agraden els jocs d'acció i a més els shooters
són imprescindibles en la teua col·lecció, Max Payne 3 no
pot faltar en la teua prestatgeria. I no teniu excusa, ja que ara
mateix té un preu de 19.95€ en format físic i prou més econòmic
si es cerquen ofertes en versió digital.
Pd. Disculpeu que no parle dels modes en línia. A banda de que no he
tingut molt temps per jugar-lo, no es que m'agrade molt jugar en la
xarxa a no ser que siga un mode cooperatiu. No soc un jugador molt
competitiu i em frustre molt, la qual cosa fa que no m'ho passe bé.
Vos deixe un video per a què pugau veure com de bé es mou aquest joc. Encara que està en anglès paga la pena veure'l. I un altre amb el tema principal de la B.S.O del joc, la qual sona al final del joc.
Què poc
productiva ha sigut aquesta setmana!. Gairebé no he tingut temps per
a res. Entre feines de la Universitat, que estic treballant en una
exposició que inaugure en breu (una de les meues professions és la
fotografia) no he tingut temps per dedicar-li a qualsevol joc. Això
sí, el Max Payne 3 l'he pogut acabar. I puc dir que ha sigut
uns dels millors jocs que he jugat en aquesta generació. Quin bon
gust m'ha deixat. Cada moment, cada tir, cada mort, cada esguit, l'he
gaudit moltíssim. Ja tinc la ressenya quasi llesta, i espere demà
poder pujar-la.
Aquesta
setmana, crec que la tinc més fotuda que l'anterior, així que
potser la setmana vinent no tingueu setmanari.
Mentre tant,
vos recomane que vos compreu el Max Payne, ja què no fa falta haver
jugat als darrers jocs per gaudir-lo.
La veritat
és que esta setmana no ha sigut molt profitosa en quant a jocs.
Encara que he jugat, no he avançat molt en els jocs que tinc
pendents.
Amb el Max
Payne 3 tans sols he pogut fer una sessió de joc (això sí, d'unes 4 horetes) i estic quasi a punt de finalitzar el mode història
en dificultat normal. No és un joc molt difícil si el juguem en
este nivell, però si desconnecteu el apuntat manual o semi manual,
de segur que el joc costarà un poc més per finalitzar-lo. Per ara
és un joc que estic gaudint moltíssim. Cada sessió de joc em deixa
més intrigat. La història principal dóna molts girs argumentals i
cada gir em deixa encara més intrigat i amb més ganes de jugar.
Llàstima que esta setmana passada no haja tingut més temps per
dedicar-li.
Per altra banda he
estat jugant molt al New Super Mario Bros 2. El joc el vaig
acabar al poc temps de obtenir-lo. Així que esta setmana he agafat
les 4 monedes/estel que em faltava per arreplegar i he aconseguit
100.000 monedes de 1.000.000 que et repta el joc a recol·lectar.
També he marcat el meu propi record en el mode Fiebre del Oro
en 13.000. No se si és molt o poc, però agafar eixe ritme pot fer
que abans de que em canse del joc, és possible que puga obtenir el
milió de monedes.
Ja quan
pensava que no jugaria més. El meu amigaxo de partietes, em va
proposar jugar a dos al Lego Indiana Jones. Aconseguint el
màxim de peces de lego en cada nivell. Vam jugar un parell
d'horetes i no es que avançarem molt del joc, però si que vam
agafar els objectius de recol·lecta de cada nivell jugat.
Probablement, esta setmana continuem jugant qualsevol dia.
Així que
esta setmana vinent, espere finalitzar d'una vegada el Max Payne
3, començar el Darksiders 1, i aconseguir 100.000 monedes
més en el New Super Mario Bros 2.
Epic Games, 2011, Xbox 360, P.E.G.I +18 Hores de joc 15h.
Fa ja un any i mig que Epic Games va llançar al mercat la tercera part de la Saga Gears of War. Criticada per uns i molt lloada per altres, el que queda clar és que les aventures de Marcus i Dom contra els Locust, no deixen indiferent a ningú.
Epic
Games per qui no els conega és una creadora de videojocs fincada
en l'estat de Utah als Estats Units d'Amèrica. Del seu bressol han
eixit desenes de jocs gloriosos des de fa més de 20 anys. Entre els
més destacables es poden trobar el mític Jazz Jackrabbit,
els competitius i addictius Unreal Tournament i els
controversos Infinity Blade per a les plataformes mòbils de
Apple (Iphone i Ipad). Són també culpables del motor gràfic
Unreal Engine que tantes creadores de jocs han utilitzat i
jugadors gaudir. Jocs com Mirror's Edge de l'equip DICE,
la trilogia de ciència ficció Mass Effect de BIOWARE
i l'invisible I'm Alive d'UBISOFT.
Amb esta
tercera part de la franquícia, el jugador es troba amb un món
destruït i desolat. Un món en el qual els humans sobreviuen com
poden, els Locuts continuen fent de les seues i una nova
especie -Els Lambent- són una amenaça molt més forta per el
futur dels humans. Els pocs CGO que queden són els únics que
segueixen lluitant. Però estos s'han guanyat una dolenta reputació
pels seus actes demolidors de ciutats. Tan sols un missatge del pare
de Marcus Phoenix donarà les esperances necessàries per
continuar lluitant contra esta amenaça.
Així doncs
durant 31 capítols dividits en 5 actes, es tanca una història plena
d'acció, vísceres i moments èpics. El jugador es trobarà davant
de la història millor creada i més llarga de tota la saga. Una
història plena de moments bèl·lics on les bales bufaran per tot
arreu, moments emotius on es mostraran les reaccions mes tendres
d'estes màquines d'assassinar, moments còmics replets de acudits
simples i comportaments poc correctes, etc per gaudir en solitari o
acompanyat dels teus amics. La joia de la corona d'esta nova entrega
és l'afegit de poder defensar-te de les hordes d'enemics amb un
multi-jugador de quatre persones. Això què vol dir? Diversió i
matança en companyia de quatre companys, adoptant cadascú un dels
personatges principals a més de competir amb els marcadors del Mode
Arcade. Veient en tot moment quin dels quatre a fet més “pupeta”
als enemics mitjançant puntuacions segons la destresa de cada
jugador.
Però no
sols d'història viu este joc. Una vegada finalitzat el mode de joc
principal, el joc ofereix diferents modes per poder seguir gaudint
d'ell. Començant per el mode Horda on adoptant el paper d'un humà o
un Locust (nou mode instaurat en este joc anomenat Mode Bestia), s'ha
de liquidar a totes les hordes d'enemics que vindran una darrere de
l'altra, sent cada una d'elles més complicada que l'anterior,
arribant a suposar un vertader repte inclòs per als més
experimentats. Sobretot si es tria el Mode Bestia, el qual es poden
triar diferents tipus de Locust i cadascun té una característica
diferent.
Gràficament
el joc ha millorat molt. Els escenaris no són més grans que en les
darreres entregues, però estos si que estan molt més detallats.
També s'ha de tenir en compte les millores dels jocs de ombres i
llums, els efectes especials, unes explosions impressionantment
grans, esguitades més abundants de sang de qualsevol color i uns
vídeos CGI molt fluïts i ben sincronitzats amb els diferents
jugadors en una xarxa local (sense retràs).
L'equip de
Gears of War 3 ha sabut com esprémer tot el suc al seu motor gràfic
Unreal 3. Però el joc pateix algunes errades que no han sigut
rectificades. Errades com enemics que apareixen de sobte i per
l'esquena, quan és completament impossible que apareguen per darrere
(l'horda ve sols per davant), enemics soterrats en l'asfalt i damunt
continuant el seu avanç,penjades del joc que faran que el jugador
haja de reiniciar l'últim punt de control i llocs completament
oberts amb camins i tot els quals no es pot passar delimitats per un
mur invisible.
Tot així,
el joc funciona a les mil meravelles. El sistema d'apuntat és molt
precís i molt suau. La cerca d'objectes no és molt complicada però
s'ha de posar molta atenció per trobar-los tots. De vegades
apareixen moltíssims enemics en pantalla sense baixar en cap moment
el framrate continuant en tot moment en 30 imatges per segon.
A més el joc ve acompanyat per una Banda Sonora i un doblatge al
Castellà (llàstima que no estigués en Català, encara que foren
subtítols) increïbles.
La música ha sigut composta per Steve Jablonsky , el qual delectarà al jugador amb una selecció de talls musicals que acompanyen molt bé al joc depenent de l'acció i augmentant una gran quantitat de sensacions i sentiments diferents depenent del jugador (a un servidor li ha posat els cabells de punta en més d'un moment). La veritat és que a l'autor no li falta experiència. A les seues espatlles deixa bandes sonores de algunes pel·lícules com The Hitcher i Pesadilla en Elm Street el remake i jocs com: Gears of War 2, Sims 3, Metal Gear Solid 2 i Prince of Persia y las Arenas Olvidadas entre altres.
Tan sols
queda parlar de l'efecte 3D estereoscòpic. Què és pot dir? Que
tans sols és un afegit i que no s'han preocupat molt en crear un bon
joc en 3D com Uncharted 3. Els efectes no són dolents del
tot, al contrari, donen una profunditat perfecta i de vegades es
poden vore com alguns personatges ,en seqüencies CGI, ixen
exageradament de la pantalla. El problema? Que la baixada gràfica és
tan gran que ni els millors efectes tridimensionals valen la pena.
Val que quasi tots els jocs que disposen d'efectes tridimensionals
(com els últims Assassin's Creed, Uncharted 3, Batman Arkham
City) no arriben a una resolució major de 540p. Però tot i així
estan ben detallats i dóna gust jugar-los amb este efecte. Però el
que es veu ací... val la pena desactivar l'opció i jugar-lo amb una
bona resolució en alta definició. Esperem que la nova generació de
consoles es puga jugar en 3D amb una resolució de 1080p o superior.
En
conclusió, Gears of War 3 és un joc que consisteix tan sols
en avançar i matar. Però ho fa tan bé que val la pena completar el
joc i possiblement més d'una vegada. A banda de que el jugador pot
trobar hores i hores de joc amb els modes alternatius que es proposen
i competir en la xarxa amb jugadors de tot el món.
Per això la
meua puntuació del joc és:
9
de 10.
Perquè
és un joc que m'ha tingut enganxat al sofà jugant amb un amic
durant 15 hores, a banda de les que he fet en solitari amb els modes
alternatius. Perquè comparant amb les darreres entregues, la
història d'esta última entrega és increïble com de assolida està
i sobretot perquè han hagut moments en els que se m'han posat la
pell de gallina amb el conjunt en general de tot el que estava veient
en el meu televisor (acció frenètica, música que acompanya molt
sorprenent i una jugabilitat meravellosa).
Com sempre deixe un xicotet video per que pugau vore el joc en qüestió.
Hola de nou
a tots i a totes. La setmana passada vaig fer un intercanvi pel qual
vaig aconseguir un parell de jocs els quals tenia moltes ganes de
jugar. Els jocs en qüestió són el New Super Mario Bros 2
per a Nintendo 3Ds i el Gears of War 3 per Xbox 360. New Super
Mario Bros 2 ha sigut una mica decepcionant. Com a joc de Mario
és una passada. Moltes plataformes, complicat en algunes pantalles,
monedes/estel un poc difícil de aconseguir, però molt curt. Tinc
quasi totes les monedes/estel i he acabat tots els mons, incloent els
extres. Tinc un fum de monedes, però no se si val la pena continuar
jugant per agafar el milió de monedes que diu el joc d'agafar. En
tot casa, només l'he jugat en l'autobús i el dijous ja havia acabat
la trama principal (començant-lo el dilluns) així que molt llarg no
és.
En quant al
Gears of War 3, fa cosa de 3 hores que he vist els títols de
crèdit. El vaig començar el dilluns en modo cooperatiu amb el meu
amic Manuel (conegut amb el malnom de Topo), fent una xarxa
local en sa casa. En total han sigut 5 sessions de 3 horetes
cadascuna, per poder finalitzar el mode història en dificultat
normal. El joc és el que és. Passadissos plens de Locust i Lamberts
(no se molt bé si s'escriu així), sang, tirs, més sang i una banda
sonora que et posa els cabells de punta. Potser en breu farem una lan
de quatre jugadors per passar-lo en dificultat extrema i agafar uns
logrets més per fer algunes hordes. Algú li abelleix?
Tinc una
mica deixat el Darksiders, no puc dir que és un mal joc. Però
sempre el comence (tres vegades ja) arribe a la segona masmorra i
entra al meu poder un joc nou que m'abelleix molt més jugar-lo.
Esta setmana
reprendré de nou el Max Payne 3, el qual porte més de mig
joc. Intentaré finalitzar el New Super Mario Bros 2 al 100%
i si ho aconseguisc, reprendré el Professor Layton y la Máscara
de los Prodigios de 3Ds, que el vaig abandonar per Mario.
Vosaltres, a
que esteu jugant esta setmana?
Vos deixe uns trailers per si vos animeu a jugar-los.
Aquesta darrera matinada, vaig poder vore la presentació que va fer Sony a Nova York (amb alguns problemes de streaming) de la seua nova consola PlayStation 4. Honestament, esperava des de principis de mes poder vore que nassos volien fer amb el futur de la seua franquícia de consoles de sobretaula i amb les dos hores d'acte em vaig poder fer una idea de que és PlaySation 4.
No vull entrar en especificacions, perquè a estes altures ja podeu vore en millers de pàgines com és la nova consola i que coses vindran amb ella (alerta jocs i vida extra tenen uns articles molt bons) . El que vull amb este xicotet post és donar la meua opinió sobre la nova generació de consoles.
Així doncs, quan a les dues de la matinada finalitzava l'esdeveniment, la meua cara no podia fer una altre gest que d'indiferència. PlayStation 4... la veritat és que tenia moltes ganes de saber com era esta consola. No tenia moltes esperances posades en ella, però com he dit al principi, no vaig saber com reaccionar. Simplement millors gràfics? Això pareix que és la nova consola de Sony. Una burrada de màquina que no ha innovat en res. Perquè si després tan sols mostren jocs que són el mateix que portem jugant fa cosa de 10 anys, doncs com que per mi els gràfics s'ho poden ficar per...
Final Fantasy, Kill Zone, Destiny (Halo amb altre aspecte), etc són algunes de les demostracions que es van poder vore. Si vaig flipar amb la potència? Doncs sí, però no és potència gràfica el que busque en esta generació. El comandament... molt bonico, però encara no se per a que serveix el panel tàctil que l'han inclòs. Una nova Eye Toy amb captació de les 3D... El mateix, i que podrem fer amb ella?
L'únic que vaig trobar increïble va ser la tecnologia Gaikai que ve inclosa en la consola. Jugar a jocs en el nubol. Probar una demos sense descarregar-la, jugar amb la consola d'un amic (ell estant en sa casa) i ajudar-lo a completar alguna fase, compartir fotos, gravar les teues partides i a més poder vore la partida d'un amic via streaming i damunt poder parlar-li via xat o per party (molta gent parlant al mateix temps amb micròfons). Això si que em mola de veritat.
A banda d'això van parlar de la connectivitat de Psvita amb la Ps4 podent fer el mateix que fa WiiU (cosa que m'agrada molt) i a més, poder utilitzar el teu mòbil o tauleta tàctil per poder consultar mapes mentre juguem, o inclús comprar alguns jocs i donar l'ordre a la consola per a que ho descarregue i quan arribem a casa puguem jugar-ho sense esperar.
En General. Ps4 no està malament. Però jo, potser m'esperava alguna cosa més guai, més interactiva amb el joc. El que si que tinc clar, és que no la compraré acabada d'eixir.
