dijous, 21 de març del 2013

New Super Mario Bros 2

Nota. Al tractar-se d'una altre joc de Mario, he volgut fer un altre tipus d'anàlisi. Un més personal, ja que sóc un gran fan d'aquest lampista i també perquè ja s'han dit moltes coses sobre el joc. Així que vull donar la meua impressió general del joc, i no endinsar-me en un anàlisi més tècnic (com he estat fent fins ara).


Amb l'eixida de la portàtil Nintendo Ds, es va anunciar una nova entrega de Mario i en dos dimensions. Molts seguidors de la saga varem quedar entusiasmats ja que no eixia una aventura en dos dimensions des de la Super Nintendo. A l'any següent d'anunciar-se ix New Super Mario Bros. Tot i que seguia sent el mateix de tota la vida (princesa raptada per la família Koopa, bolets màgics, flors de foc, warpzones, castells, etc), aquesta nova versió incloïa nous moviments (trets de les aventures en tres dimensions) i nous reptes com la de trobar les 3 monedes/estel de cada nivell. Així que els fans de tota la vida el vam rebre amb els braços oberts.

Amb Nintendo Wii van fer el mateix. La mateixa mecànica ja vista, però amb dos disfresses noves i la possibilitat de jugar quatre jugadors al mateix temps de forma cooperativa. Bé, més que cooperativa es podria dir putejadora, perquè recorde partides en les que un nivell podia ser etern gràcies a les closques de tortuga volant per tot arreu, robatoris d'ítems i espentades cap els penya-segats, tan sols per fotre als companys.

Amb New Super Mario Bros 2, tinc una sensació molt freda. He analitzat seriosament aquesta sensació i he arribat a la conclusió que el joc és curt, és fàcil i l'única novetat que han introduït per poder ser rejugat és l'assoliment d'aconseguir un milió de monedes.

Quan es comença el joc és prou divertit. En va agradar moltíssim tornar a agafar la disfressa d'Os Rentador tal i com recordava del Super Mario Bros 3 de la Nintendo de 8 bits (N.E.S). Però una vegada s'han finalitzat tots els nivells, agafat totes les monedes/estel i desbloquejat i finalitzats tots els mons ocults (si sou jugadors experimentats pot portar-vos unes 7 hores, ja que la majoria de coses es poden trobar en la primera ronda del joc) tan sols queda trobar el milió de monedes.

El milió de monedes... crec que no hi ha assoliment més avorrit que aquest. Per què? Doncs és ben fàcil d'explicar. S'han de repetir els nivells tractant d'arreplegar el màxim possible de monedes. Per això es poden trobar alguns ítems especials com: La flor daurada (cada projectil que llancem converteix les rajoles en or i cada enemic donarà un mínim de 5 monedes, donant més si enllacem diferents morts) el bolet daurat (donarà cinquanta monedes), la rajola màgica (aquesta s'agafa quan es colpeja moltes vegades una rajola amb monedes. El propòsit es córrer el més ràpid amb ella posada, ja que ens donarà més monedes segons la velocitat).


També facilita aquest assoliment el mode “Fiebre del oro”. Amb aquest mode juguem a l'atzar 3 nivells i en un minut s'han d'arreplegar totes les monedes possibles. La gracia d'aquest mode, que quan saltem al masteler final, si aconseguim saltar a la part més alta, es multiplicarà per dos el nombre de monedes. Acumulant-se totes les monedes que anem agafant en els següents nivells, podent haver arreplegat un fum de monedes al final dels tres nivells (el meu rècord està en 13.600).

La gracia d'aquest mode, és que si es trobar algú pel carrer, el Street Pass agafarà el seu rècord i tindrem un nou assoliment, superar el seu nombre màxim de monedes (en un més que porte jugant i portant la consola per diferents ciutats com Alacant, Barcelona, etc. Encara no he trobat a ningú que tinga un rècord per superar). I tant arreplegar monedes tan sols donarà una animació ben dolenta i les gràcies per ser un gran jugador. Ja podrien haver desbloquejat un nou mode més difícil de joc, o un altra cosa més gustosa.

En quant al cooperatiu, podria haver sigut molt bo. Podria, ja que només és multi-jugador local. Això que vol dir? Què has de trobar a alguna persona amb el joc i quedar amb ell per poder jugar. Crec que no haguera costat molt haver fet un cooperatiu en línia i poder jugar amb els amics enregistrats o amb jugadors aleatoris, creant d'aquesta manera un nou “pique” i poder aconseguir el milió de monedes.

En conclusió, New Super Mario Bros 2 és més del mateix (cosa que no està malament) a més de curt amb una dificultat molt fàcil (com s'agafen tantes monedes, la primera ronda la vaig acabar amb unes 300 vides). Honestament, crec que el motiu d'aquest joc, ha sigut traure diners amb molt poc esforç i donant un nou Mario al catàleg de la consola. Si almenys haguera tingut un mode en línia, potser la cosa haguera canviat un poc.

Per això la meua nota final és:

6 de 10 punts.

Perquè tot i que m'ha agradat, he tardat unes 7 hores en aconseguir els 100% del joc i 45€ (què no baixarà mai de preu) em pareix un poc estafa. Pel mateix preu vos recomane Super Mario 3D Land. Què encara que siga en tres dimensions, enganxa moltíssim i és ben complicat en els últims nivells.






dilluns, 18 de març del 2013

Les odioses actualitzacions

Des de que va començar l'actual generació de consoles (allà pel 2005) què s'han inclòs noves característiques en elles. Ja no sols són aparells electrònics amb els quals introduïm un joc (ja siga en cartutx o en disc) i gaudim d'una bona estona jugant a un joc. Des d'aquesta generació els jugadors hem pogut veure com les consoles de videojocs han passat a ser uns centres multimèdia d'allò més complets. Canals on es poden veure vídeos musicals, programes de televisió, consultar una pàgina web, visualitzar pel·lícules o escoltar música mitjançant un disc o un disc dur, comprar qualsevol contingut en la tenda, inclús s'ha creat una mena de xarxa social on parlar per una conversa de veu, per missatges i compartir els teus assoliments amb ells.


Tot això és fabulós, pel mateix preu que abans compraves una consola, ara tens un centre multimèdia al saló de la teua casa. Però què passa quan vols fer una partideta ràpida (perquè tens uns 30 minuts lliures) i només encendre la consola el sistema et diu que si vols tenir accés a la xarxa has d'actualitzar el sistema. De vegades et dóna el mateix ja que vols jugar a alguna coseta simple, però i si vols jugar en línia? Possiblement l'actualització siga com mínim de 200 megues i no tens més remei que actualitzar el sistema per poder-te connectar. Així què la partideta ràpida ja no és tan ràpida. De segur que l'actualització tardarà uns 15 minuts en descarregar-se (alguns tenim connexions de 3 megues encara) i uns 5 més en instal·lar-se. Però el més emprenya de tot és quan després d'haver esperat eixe temps en actualitzar la consola, arriba el joc i et diu que n'hi ha un pegat que s'ha de descarregar. Honestament a mi se m'han llevat les ganes de jugar i preferisc fer qualsevol altra cosa.

I més emprenyant és quan compres un joc antic i només començar-lo et diu que tens 10 pegats de més de 200 megues cada un i estàs quasi dos hores per poder començar-lo com em va passar amb el Pain o el Gta IV. Com he dit abans, quan porte quasi 20 minuts esperant per poder començar-lo, ja quasi no tinc ganes de jugar-lo, i encara menys quan porte quasi dues hores actualitzant el sistema.

Enrere queden eixos dies de encendre la consola i en menys d'un minut estar jugant. Ara tot són pegats per tapar les errades que no han solucionat des d'un principi o actualitzacions del sistema que no donen servicis nous i l'únic que serveixen és per millorar la seguretat antipirateria. Molts direu que sobretot els pegats dels jocs no cal instal·lar-los. Però quan el joc abans de començar la primera partida et diu que tens 10 per descarregar, de segur que un d'ells repararà alguna cosa que és vital per poder jugar com Deu mana.

Crec que no fa falta fer una conclusió sobre què és el que opine d'aquesta manera d'actuar de les companyies encarregades de fer-nos gaudir d'aquestos productes. Tot així diré que no m'agrada gens i que han sigut els causants de llevar-me les ganes de jugar quan estava desitjós de fer-ho.

A vosaltres també vos ha passat?

diumenge, 17 de març del 2013

Setmanari 11 fins al 17/03

Hola de nou a tots i a totes.


Aquesta setmana pensava que no tindria gairebé temps de jugar a res. Però tot i que he estat prou enfeinat amb un foto-reportatge i amb un parell d'exposicions de la universitat, he trobat molt temps per poder començar de nou el DarkSiders 1 i aconseguir 100.000 monedes més en el New Super Mario Bros 2.

He començat moltes vegades les aventures de Guerra. Sempre que he l'he començat de nou he arribat fins derrotar a Tiamat (final de la primera masmorra), i per unes o per altres comprava o em deixaven un joc que tenia més ganes de jugar-lo. Després de 3 anys en el mercat i amb moltes ganes de veure que han fet en la segona part, m'he auto-obligat a finalitzar el joc d'una vegada. Així que el vaig començar el darrer dilluns 11 i fins ha data de hui he aconseguit finalitzar les 4 masmorres agafant els cors necessaris per poder entrar en el que crec que és la penúltima masmorra. A veure si la pròxima setmana l'acabe.

Per ara estic descobrint la història com si fora completament nova. El guió és fantàstic, la jugabilitat perfecta, però no trobe res de nou quan el jugue. Virgil Games tan sols ha agafat una història i ha agafat les mecàniques de la saga Zelda per contar-la. Per no dir què també han agafat mecàniques d'altres jocs com God of war i Portal per fer el joc més divertit. Amb això no vull dir que siga un mal joc (tot el contrari, m'ho estic passant de conya i gaudint-lo molt) però no deixa de ser un Zelda amb molta violència.

Amb el Mario... què voleu que vos diga? Què estic un poc fart ja d'ell. Aconseguir el milió de monedes és la tasca més avorrida del món. Val que té el mode “fiebre del oro” però no deixen de ser els mateixos nivells per agafar el màxim de monedes en un minut. És possible que aquesta setmana deixe de jugar al Mario i torne amb el Profesor Layton.

I això ha sigut tot el que he pogut jugar aquesta setmana. La pròxima més.

Ja Stay Tuned.

dilluns, 11 de març del 2013

Max Payne 3

Fa ja uns 12 ans des de que Remedy Entertainment va deixar als jugadors bocabadats. Max Payne arribava a les pantalles dels PC per deixar una marca molt gran, revolucionant el gènere dels shooters. Un guió fantàstic i adult creat per Sam Lake, a banda d'introduir un nou sistema de joc el qual incloïa una ralentització de la càmera en els moments d'acció més trepidants anomenat Temps Bala.

Onze anys després, en Maig de l'any 2012 ix al mercat una tercera entrega d'aquesta franquícia. Però aquesta vegada ja no ha sigut creada per l'estudi que el va començar. Max Payne 3 va venir a càrrec de la polèmica creadora Rockstar, però en la seua filial de Vancouver, de la qual es pot destacar el seu treball per la creació del joc Bully o també anomenat Canis Canem Edit.

Molts fanàtics de la saga van mirar amb ulls escèptics aquesta nova entrega per diversos motius. Un el canvi de creadora i l'altre (i potser el més important) el canvi de guionista. El britànic Dan Houser (vicepresident creatiu de Rockstar) ha sigut l'encarregat de crear el guió. Tot i que és un bon creador de històries (tots els Grand Thief Auto, Bully) l'escepticisme de com donaria la vida al nou Max i que tipus d'aventures l'acompanyarien, treia de polleguera a més d'un (inclòs un servidor). Però a mesura que un va jugant, es pot donar compte de que Dan Houser és un grandiós escriptor.

Així doncs el jugador pot veure a un Max molt més envellit, demacrat, el qual ofega les penes amb l'alcohol, assegut un dia darrer altre al tamboret d'un bar. Lamentant la pèrdua de la seua família, el tràgic romanç amb Mona Sax, les traïcions, etc. Per això beu sense control fins que un dia troba l'oportunitat de refer la seua vida en Sâo Paulo, desenvolupant la tasca de guardaespatlles d'una família molt poderosa amb moltes influències en la política. Però no tot seran sambes i caipirinyes, ja que després de que la dona del seu cap siga segrestada, comença una trama d'embolics i de corrupció amb els tocs de novel·la negra que tant agrada als seguidors.

Amb aquest menut resum, tan sols es pot dir que el jugador estarà davant d'una bona continuació. Potser no tan esotèrica com les darreres entregues, però continua amb el cinisme, una excel·lent narrativa amb els soliloquis de Max a mode de narrador i uns girs argumentals que faran que el jugador no vulga apagar la consola per continuar amb la història. L'únic que es pot criticar del guió són la desaparició de diferents personatges. Personatges que en principi són vitals per el desenvolupament de la història, deixant (almenys jo m'he trobat en eixa situació) un buit argumental molt gran. Tot així, el guió és fantàstic i potser això que jo trobe que s'ha descuidat, a molts altres jugadors els farà gaudir encara més de l'argument.

El joc continua amb el gènere de shooter en 3ª persona, i ho fa amb un aire nou i de la millor manera possible. El temps bala ha sigut millorat i molt més precís. Inclou un sistema de cobertures com els que es van implantar en la saga Gears of War, les quals estan ben implantades i dissenyades per a crear tan tàctiques d'atac com de defensa. Així el jugador no sols farà que disparar durant les deu hores que dura aproximadament.

Gràficament es pot parlar amb paraules majors. I és que Max Payne 3 és un dels jocs que conté els gràfics més impressionants d'aquesta generació. Escenaris molt detallats, moviments del personatge impecables,explosions, llums, ombres i un final d'enemic on es pot veure amb tota mena de detalls i a càmera lenta per on entren i ixen les bales, amb les esguitades de sang corresponents. D'aquesta manera tan perfecta llueix el motor gràfic R.A.G.E (Rockstar Advanced Game Engine), el qual ha sigut dissenyat per la mateixa creadora per a facilitar la creació de jocs en aquesta generació. Jocs com: GTA IV (i el futur GTA V), Red Dead Redemption o Midnight Club Los Ángeles, fan ús d'aquest motor, demostrant la varietat d'estils diferents de joc i de qualitat que pot donar-hi.

Deu hores pot durar com a mínim el mode història. Però Rockstar Vancouver no volia que el jugador guarde el joc dins de la caixa una vegada s'ha acabat aquest mode. Així que a banda de ficar-li diferents modes més de dificultat, uns trofeus/assoliments molt difícils de desbloquejar i moltes coses per trobar en els diferents escenaris, el jugador es trobarà amb el mode Un minuto en Nueva York. Ací tan sols es disposa d'un minut per acabar el nivell, guanyant segons extra al disparar i eliminar als enemics que van apareixent. Clar està que un tir en l'entrecama o en el cap donarà més temps que un tir en el braç.

Cap joc està complet sense una banda sonora, així que un joc d'aquest nivell no pot tindre una que no estiga a l'altura del joc. Els californians Health han sigut els encarregats de posar-li el só, i pese a que mai han fet una banda sonora, li han posat molt d'esforç. Creant una música que sense cap dubte estarà dins dels reproductors de mp3 de més d'un jugador. Barreges de rock, samba, electro, house, etc, acompanyen de forma molt harmònica els xiulits de les bales impactant en els cossos dels enemics i pels diferents parts de l'escenari.  

Però s'ha de criticar un poc el joc, ja que no tot són glories. Com qualsevol fill de veí, mai es pot ser perfecte. Algunes vegades el joc no avança, quedant-se aturat sense poder fer res i toca reiniciar la partida des de l'últim punt de control (Pareix que aquesta errada és molt comuna en els videojocs nouvinguts). Els escenaris principals estan molt ben detallats, però quan es mira més enllà d'aquestos escenaris (com al terrat de l'hotel abandonat) i es mira al llarg de la ciutat, es poden observar uns edificis malament renderitzats, els quals comparant-los amb els principals, pot causar dolor a la vista. I el que més s'ha de criticar (perquè no té perdó de Deu) són les veus en portuguès. Cap de les frases que es diuen en aquest idioma ha sigut traduïda. Cert és, que moltes d'aquestes veus són frases que no volen dir res, ja que són frases dient que ens mataran i coses per l'estil. Però n'hi han parts de les converses que són essencials en l'argument que estan dites en portuguès, i els subtítols tan sols es poden llegir amb eixe llenguatge. Això què significa? Que el jugador que no parle portuguès o no tinga un mínim d'enteniment d'aquesta llengua, no s'assabentarà de res, quedant-se una xicoteta part de l'argument (un 20% més o menys) sense entendre.

En conclusió, Max Payne 3 és un joc excel·lent. Podria ser inclús uns dels millors shooters en tercera persona que s'han fet mai. Acció a caudals, violència explícita, sang, una història increïble, una jugabilitat exquisida i molt precisa, una banda sonora la qual fa que la descàrrega d'adrenalina siga immediata. Però per haver hagut de reiniciar el joc en més d'una ocasió (tenint quasi un any i que no s'haja reparat amb un pegat és imperdonable) i per l'errada tan grossa del portuguès no traduït, li done una puntuació de:


8,7 de 10 Punts.

Perquè si t'agraden els jocs d'acció i a més els shooters són imprescindibles en la teua col·lecció, Max Payne 3 no pot faltar en la teua prestatgeria. I no teniu excusa, ja que ara mateix té un preu de 19.95€ en format físic i prou més econòmic si es cerquen ofertes en versió digital.



Pd. Disculpeu que no parle dels modes en línia. A banda de que no he tingut molt temps per jugar-lo, no es que m'agrade molt jugar en la xarxa a no ser que siga un mode cooperatiu. No soc un jugador molt competitiu i em frustre molt, la qual cosa fa que no m'ho passe bé.


Vos deixe un video per a què pugau veure com de bé es mou aquest joc. Encara que està en anglès paga la pena veure'l. I un altre amb el tema principal de la B.S.O del joc, la qual sona al final del joc.





diumenge, 10 de març del 2013

Setmanari 04-03 fins 10-03


Hola de nou a tots i totes.

Què poc productiva ha sigut aquesta setmana!. Gairebé no he tingut temps per a res. Entre feines de la Universitat, que estic treballant en una exposició que inaugure en breu (una de les meues professions és la fotografia) no he tingut temps per dedicar-li a qualsevol joc. Això sí, el Max Payne 3 l'he pogut acabar. I puc dir que ha sigut uns dels millors jocs que he jugat en aquesta generació. Quin bon gust m'ha deixat. Cada moment, cada tir, cada mort, cada esguit, l'he gaudit moltíssim. Ja tinc la ressenya quasi llesta, i espere demà poder pujar-la.

Aquesta setmana, crec que la tinc més fotuda que l'anterior, així que potser la setmana vinent no tingueu setmanari.

Mentre tant, vos recomane que vos compreu el Max Payne, ja què no fa falta haver jugat als darrers jocs per gaudir-lo.

Fins la setmana pròxima.

Stay Tuned.

diumenge, 3 de març del 2013

Setmanari 25-02 fins 03/03-2013

Hola de nou a tots i totes.


La veritat és que esta setmana no ha sigut molt profitosa en quant a jocs. Encara que he jugat, no he avançat molt en els jocs que tinc pendents.

Amb el Max Payne 3 tans sols he pogut fer una sessió de joc (això sí, d'unes 4 horetes) i estic quasi a punt de finalitzar el mode història en dificultat normal. No és un joc molt difícil si el juguem en este nivell, però si desconnecteu el apuntat manual o semi manual, de segur que el joc costarà un poc més per finalitzar-lo. Per ara és un joc que estic gaudint moltíssim. Cada sessió de joc em deixa més intrigat. La història principal dóna molts girs argumentals i cada gir em deixa encara més intrigat i amb més ganes de jugar. Llàstima que esta setmana passada no haja tingut més temps per dedicar-li.

Per altra banda he estat jugant molt al New Super Mario Bros 2. El joc el vaig acabar al poc temps de obtenir-lo. Així que esta setmana he agafat les 4 monedes/estel que em faltava per arreplegar i he aconseguit 100.000 monedes de 1.000.000 que et repta el joc a recol·lectar. També he marcat el meu propi record en el mode Fiebre del Oro en 13.000. No se si és molt o poc, però agafar eixe ritme pot fer que abans de que em canse del joc, és possible que puga obtenir el milió de monedes.

Ja quan pensava que no jugaria més. El meu amigaxo de partietes, em va proposar jugar a dos al Lego Indiana Jones. Aconseguint el màxim de peces de lego en cada nivell. Vam jugar un parell d'horetes i no es que avançarem molt del joc, però si que vam agafar els objectius de recol·lecta de cada nivell jugat. Probablement, esta setmana continuem jugant qualsevol dia.

Així que esta setmana vinent, espere finalitzar d'una vegada el Max Payne 3, començar el Darksiders 1, i aconseguir 100.000 monedes més en el New Super Mario Bros 2.

Fins la setmana pròxima.

Stay Tuned.